13 de març de 2011

LA CARTA DE L'ABAT

Estimada M. Lluïsa,

Hem començat un nou mes, març, que ens portarà la primavera, un nou despertar de la vida, que ens tornarà a fer conscients de la bondat del Creador, que mai no manca a la cita, per oferir-nos nous espectacles de bellesa. Jo, en aquestes vigílies de primavera, miro el cel ple d'estrelles i en faig baixar una d'elles fins al blanc paper. L'estrella de la bondat. De la teva bondat, la bondat de tants homes i dones d'aquest món, embolcallats també en molts patiments. És veritat que «només Déu és bo», com ho diu el mateix Jesús. Però també és veritat que Jesús és el camí mitjançant el qual Déu s'introdueix en el cor de la humanitat. En el teu cor. Al cor de tants homes i dones d'aquest món. Per això el teu cor pateix i plora davant la infidelitat d'uns consagrats a Déu. Per això el cor de molts homes i dones d'aquest món pateixen i ploren davant la duresa, la inhumanitat que envolta la vida de tants essers humans. En tu, en molts éssers humans més, és Déu mateix que pateix i plora, com va plorar Jesús davant la ciutat de Jerusalem, veient el futur desgraciat d'aquella ciutat, d'aquell poble, a causa de la duresa del cor.

«Només Déu és bo». Ell és la bondat. És la bondat que necessita el meu cor, el teu, el de tants homes i dones que ens acompanyen en el camí de la vida. Per això hem d'obrir-nos a la bellesa de la vida, al dolor de la vida, a l'alegria de la vida, a la tendresa, a tota remor de vida nova... que ens apropa l'aroma suau de la bondat de Déu, que ens eixampla el cor.

Ara ve un temps propici per a aquesta escolta de Déu, ara ve una vigília llarga, gran, d'una immensa festa, ara ve el dia per preparar el Dia. Ara ve la Quaresma per preparar la Pasqua. És un temps propici per a l'escolta de Déu. És un temps propici per fer baixar la Paraula fins al cel del cor i que allí esclati en una festa de mil colors, que arrossegui fins a la nostra terra, la teva, la meva, la de tants homes i dones, moltes estrelles de bondat.

Ara ve un temps propici per a exercitar-nos en la bondat. Per exercitar-nos en Déu. «Només Déu és bo.» I exercitar-nos en la bondat és exercitar-nos en humanitat. Una vida humana ha de tenir un sentit humà, molt humà s'ha de dir avui, o en cas contrari se'ns tornarà moralment corrompuda. Profunda i progressivament humana fins a trobar-nos amb la bondat de Déu, aquesta llum que il·lumina les entranyes del teu cor.

M. Lluïsa, posa aquesta llum sobre el teu portallànties, que la teva llum infanti la bondat de Déu per als homes i dones d'avui.

Una abraçada,

+ P. Abat