Homilia predicada per fra Lluís Solà
Is 58,9b-14; Sl 85,1-2.3-4.5-6 (R.: 11a); Lc 5,27-32
La litúrgia quaresmal d'enguany —el cicle A de les lectures dominicals— ens permetrà, com ens recordava el papa Benet en el seu missatge, refer l'itinerari catecumenal, tot preparant-nos per a renovar les promeses baptismals en la Nit Santa de Pasqua. Serà bo, doncs, durant aquest temps, reprendre els temes principals de la catequesi cristiana. Avui, tot just encetat el camí, se'ns proposa una bella reflexió sobre l'església. Què és i com és aquesta comunitat en la qual hem estat acollits per mitjà del baptisme i en la qual hem rebut, a més d'una nova vida, la Tradició, en majúscules: l'Escriptura, l'Eucaristia, el Manament Nou de l'amor... Què és? Com és aquesta comunitat? L'evangeli d'avui ens la pinta quasi com en una icona de colors vius. Tot contemplant-la, provarem de descriure-la.
La casa de Leví, deixeble de Jesús que ha escoltat i seguit la seva crida, desempallegant-se dels seus negocis, és la casa de l'església. En aquesta casa seuen a taula Jesús amb els seus deixebles, i molta gent —una gran multitud, diu el text—, molts publicans i pecadors. Jesús, i, amb ell, l'església, la comunitat dels seus deixebles, convida a la comunió de taula, a l'Eucaristia, els publicans i els pecadors, això és, els qui estem malalts i tenim necessitat del seu remei d'immortalitat.
Aquest «seure a taula» tots junts és tal vegada la més bella expressió de l'església. Per això, la tradició monàstica ha valorat els àpats en comunitat com un moment fort en què es manifesta i es nodreix aquesta comunió. Seure a tula per compartir l'aliment, per compartir-nos nosaltres mateixos, febles i pecadors com som, publicans sovint acaparats per negocis aliens a l'evangeli.
La paraula vigorosa del profeta ens encoratjava a fer del Senyor l'únic negoci: a posar el dissabte, és a dir, el desinterès, la gratuïtat, la joia del seguiment, en un plat de les balances; i a l'altre plat els nostres negocis i interessos mesquins. Provem-ho, aquesta Quaresma! Segur que el bon pes de la Pasqua ens convencerà de quin és el negoci més profitós. «La boca del Senyor és la qui parla».