DIUMENGE I DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Josep M. Recasens
Gn 2,7-9;3,1-7; Sl 50,3-4.5-6a.12-13.14.17; Rm 5,12-19; Mt 4,1-11

Germanes, germans,

Encetem un any més la Quaresma, temps de peregrinació vers la Pasqua, tot fent camí amb Jesús per tal d'identificar-nos cada dia més amb el nostre Mestre i Senyor, obedient a la voluntat del Pare fins a donar la seva vida per la salvació de tots els homes. Per tant, en aquest temps de gràcia fem nostre l'itinerari baptismal que ens proposa el sant Pare Benet XVI en la catequesi quaresmal d'aquest any i endinsem-nos decididament en el misteri pasqual del Crist morint amb ell a tot allò que ens esclavitza i ens aparta del camí de Déu per tal que arribem a experimentar el poder de la seva resurrecció.

La litúrgia d'aquest temps ens ofereix un ric ventall d'elements que ens ajuden a immergir-nos amb profit en aquest seguiment i configuració amb el Crist, solidari amb els sofriment de tots els homes. Les lectures, les oracions, la sobrietat dels ritus, l'austeritat en general, així com els silencis meditatius, tot afavoreix el recolliment i la disposició atenta a la Paraula de Déu com aliment indispensable per a la vida de l'esperit. En un clima d'intensa pregària i joiosa penitència som invitats a centrar la nostra vida en allò que és essencial, és a dir: buscar Déu amb tot el cor i adorar-lo en esperit i en veritat.

Perquè justament el perill que tenim és el de voler ser nosaltres el centre de l'univers, i de manera conscient o inconscient aspirem a ser més del que en realitat som. Aquesta ha estat la gran temptació de l'home al llarg de la història, des de l'aparició del vell Adam fins als nostres dies. Dimecres, mentre se'ns imposava la cendra se'ns recordava precisament el contrari, quan se'ns deia: "Recorda't home que ets pols i a la pols tornaràs". En el relat del Gènesi que hem escoltat avui, vèiem com la temptació sinuosa de la serpent volia fer creure a Adam que arribaria a ser déu si transgredia el manament que Déu li havia imposat de no menjar dels fruits de l'arbre del coneixement del bé i del mal. I l'home, recelós de Déu, féu cas de la serpent mentidera. Per això, cada vegada que l'home s'independitza o prescindeix de Déu en la seva vida, s'erigeix ell mateix com a déu, però el que experimenta en realitat és la seva pròpia nuesa, la seva misèria i fragilitat. Adam, al paradís, gaudia de tot i en abundància, però el temptador li va voler fer creure que Déu no jugava net amb ell, que li amagava quelcom d'important per a ell i que li usurpava uns drets legítims sense donar-li cap explicació. Amb aquests raonaments, Adam va començar a desconfiar de Déu i el va considerar el seu rival. Aquest retrat que el primer llibre de la bíblia ens dóna del primer home és el nostre autoretrat, la còpia exacta de la nostra manera de ser i de fer quan som víctimes de tants deliris de grandesa que anem covant al llarg de la nostra curta història. Malgrat tot, germanes i germanes, parafrasejant sant Pau, tenim el consol de saber que la malícia de l'home mai no podrà superar la gràcia i la misericòrdia de Déu. Per gran que siguin els nostres pecats i els de la mateixa humanitat, la gràcia de Déu és infinitament més poderosa i salvadora. I això ho devem a l'obediència i a la innocència del Crist. Si em permeteu una comparança, la gràcia de Déu ve a ser com aquests tsunamis que, desgraciadament, hem vist aquests dies per la televisió en els terratrèmols que han afectat al Japó y que ho arrasaven tot sense deixar rastre de res.

Per això, tenim en Jesús un model irreprotxable. Ell és el nou Adam que, sense perdre la seva condició divina, va voler tastar la nostra humanitat i sentir la vulnerabilitat de la nostra carn feble, sense deixar-se dominar, però, per la seva arrogància indomable. ¿En què difereixen Adam i Jesús? Doncs, en el fet que Jesús es va fiar de Déu i Adam no. Jesús, és cert, no podia pecar, ell no podia oposar-se a Déu, però va voler experimentar l'escomesa del temptador, i el va vèncer amb la paraula de Déu, neutralitzant la manipulació i la tergiversació de la mateixa paraula de Déu que el diable li proposava insidiosament. A més, si us hi heu fixat en el text evangèlic de Mateu, per poder fer caure Jesús es val d'uns arguments progressius tan retorçats que delaten la paranoia absurda del temptador.

Això ens ha de fer creure en el poder de la paraula de Déu en la nostra vida, enmig de la multitud de dificultats i temptacions de què som objecte. Ens hem de fiar de la Paraula, apropiant-nos-la amb convenciment, no fent cas de les veus que ens inviten al desànim o a la desconfiança, o bé discernint assenyadament les que ens sedueixen amb aparença de bondat. La paraula de Déu sempre salva i allibera quan és acollida amb fe i agraïment. Hem d'escoltar i llegir la paraula de Déu com si realment anés dirigida a nosaltres personalment. Per això l'hem de llegir cada dia i sense presses, intentant d'assaborir cada frase i cada paraula, deixant que l'Esperit il·lumini el nostre cor i ens reveli el sentit amagat del text i la seva aplicació a la nostra vida. El record de determinats textos bíblics ens haurà de ser molt útil en moments de tribulació, de sofriment, de dubte, de persecució, i també en situacions de joia i de benestar. Si ens familiaritzem amb els textos bíblics, disposarem d'uns instruments indispensables per fer front als mil problemes i situacions de la vida diària i confessarem convençuts com n'és de bo el Senyor amb nosaltres.

Germans, la Quaresma ens ofereix un temps llarg per a exercitar-nos en el camí del bé i demanar a Déu la conversió del nostre cor. No mirem aquest temps amb ulls tristos, com si es tractés únicament d'uns dies de privacions i de penitència. Siguem generosos amb el Senyor. L'abstinència i els dejunis ens han de portar a abstenir-nos sobretot dels vicis i a privar-nos de coses supèrflues. Les renúncies ens alliberen del pes carregós de les coses caduques i ens ajuden a posar el nostre cor en l'únic necessari, que és Déu. Per això la pedagogia de les privacions materials ens permet d'estar més pendent d'ell i al mateix temps de ser solidaris amb tants germans i germanes necessitats que tenim prop nostre.

Jesús, després del seu baptisme en el Jordà va ser conduït per l'Esperit al desert durant quaranta dies i quaranta nits per a ser-hi temptat pel diable. Nosaltres, batejats en ell i empesos pel mateix Esperit, som també conduïts al desert de la vida de cada dia per tal de combatre el mal amb la força invencible de la Paraula de Déu i amb una passió obstinada per fer el bé. Que aquesta quarantena quaresmal que la Església ens proposa com a itinerari catecumenal cap a la Pasqua, sigui per a nosaltres una nova oportunitat per renovar fidelment les nostres promeses baptismals la propera santa nit de Pasqua.