DIUMENGE III DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ex 17,3-7; Sl 94; Rm 5,1-2.5-8; Jn 4,5-42

Estimats germans i germanes,

Els cristians que volem viure intensament el gran esdeveniment de la Pasqua fem avui memòria del Baptisme i intentem recomençar un procés de conversió. Aquesta memòria o record del Baptisme ens prepara més conscientment per a la renovació de la fe baptismal la nit de la Vetlla Pasqual. Els Evangelis dels diumenges de Quaresma son explicacions o catequesis que ens preparen.

La narració de la trobada entre Jesús i una dona samaritana és plena de contingut i de simbolisme. Podem apreciar el procés interior de la dona: sorpresa, curiositat, petició, fe i testimoniatge. Comença per veure en Jesús un jueu; després, un home afable, amb qui una dona pot parlar confiadament; Aquest home, una mica misteriós, resulta ser més que un bon psicòleg: és un coneixedor precís de la seva consciència; ella, d'un home així, en diu un profeta. Perquè arribi a la identificació de Jesús com a Messies, Ell l'ha d'ajudar, ja que això només es pot obtenir per Gràcia de Déu; li diu: «El Messies sóc jo». El terme de tot aquest procés és adonar-se que Ell «és de debò el Salvador del món».

El contingut profund, ric en doctrina i d'una gran finor psicològica de l'Evangeli d'avui ens invita a una meditació personal. La llarga entrevista amb la samaritana ens fa veure un Jesús intel·ligent, intuïtiu, prudent, convincent, molt humà. No retreu a la dona la seva llarga vida sentimental (ara diríem que ha tingut moltes parelles), ans li concedeix allò que el seu cor desitja. Jesús no li fa preguntes personals per no humiliar-la, i l'ajuda a qüestionar-se on és i com és el camí de la pau i de la joia interior.

Jesús es presenta com aquell que respon a la set humana més profunda. Ell és l'aigua que calma la nostra set. El camí de la vida sovint es fa difícil i llarg, el cansament s'apodera de nosaltres i tenim por de «morir» de set, és a dir, que ens faltin les coses necessàries. Nosaltres, com el israelites al desert i com la samaritana, busquem l'aigua cada dia per continuar vivint. La nostra vida és monòtona i, de vegades, perdem els al·licients. D'altra banda, sovint la por i les necessitats que ens creem ens han fet anar per camins equivocats. Massa vegades ens entestem en saciar la set del nostre cor en pous eixuts i en cisternes buides. La pregària ens condueix a la font d'Aigua Viva. Jesús ens hi espera fent-se el trobadís, com si fos una coincidència perquè Ell vol que el següent pas el donem nosaltres.

Jesús invita suaument la samaritana a no quedar-se en el pla material, sinó a elevar-se al nivell sobrenatural de l'esperit i de la veritat. Progressivament va portant aquella dona a la conversió. Jesús ens ofereix l'aigua de vida als qui tenim set de Déu. Una set que Déu mateix fa néixer en el nostre cor en obrir davant nostre el camí de la fe. Segons el prefaci, Jesús va encendre en el cor de la samaritana el foc de l'amor diví. L'aigua del Baptisme, que purifica l'ànima, en realitat és l'aigua que brolla de Crist mateix. Jesús, quan ens parla de l'aigua que Ell ens ofereix, parla del mateix Esperit de Déu. Sant Pau diu: «Tots hem rebut com a beguda un sol Esperit» (Co 12,13). Amb altres paraules és el que se'ns recorda en la segona lectura: «Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor».

La presència de Jesús, que ens espera, ens obre nous horitzons. Ens fa més sensibles i més receptius. Nosaltres, assedegats, venim a celebrar l'Eucaristia perquè en Jesús volem i necessitem trobar l'aigua de la vida que calmi la nostra set interior, doni sentit a la nostra vida, i ens ompli de goig i d'esperança.