20 de març de 2011

DIUMENGE II DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Gn 12,1-4a; 2Tm 1,8b-10; Mt 17,1-9

El Papa actual, el Papa Benet, després de visitar el camp de concentració de Auschwitz, va dir: «Davant l'horror d'Auschwitz no hi ha cap altra resposta sinó la creu de Crist: és a dir, l'Amor que davalla fins al fons de l'abisme del mal, per salvar l'home de soca-rel, allà on la seva llibertat pot rebel·lar-se contra Déu». Reconeixia així, el Papa, que davant l'horror, la crueltat i el mal, l'home pot preguntar-se: «on és Déu en aquests moments?»

Molt probablement, molta gent, també de bona voluntat, s'hauran fet aquesta pregunta darrerament davant la brutalitat de la força destructiva del terratrèmol i del tsunami del Japó. L'aigua, sobretot, que ha traspassat amb violència els seus límits usuals ha deixat sembrat al seu pas la destrucció i la mort. Són moltes les víctimes del tot innecessàries d'aquest cataclisme natural i esperem que tot plegat no acabi també amb un desastre nuclear, les conseqüències del qual podrien ser força destructores a tants nivells. Molts, doncs, s'hauran preguntat, on era Déu quan la terra del Japó va tremolar. La pregunta per Déu davant del mal, no és una pregunta impia, no és una pregunta que el creient no pugui fer-se quan és testimoni de tant de dolor i sofriment. De fet, és una pregunta que caldria fer-se perquè ens invita a purificar i enfortir la nostra fe. Qui es faci aquesta pregunta, d'una banda demostra la seva sensibilitat davant el sofriment aliè; d'una altra banda, si és creient, és invitat a aprofundir en el misteri de Déu allunyant-se d'una concepció de Déu massa idolàtrica, d'una concepció de Déu que impedeix descobrir el seu veritable rostre.

Aquest és potser un dels missatges que vol comunicar-nos avui l'Evangeli que acabem de proclamar. Pere vol fer tres cabanes perquè s'hi està molt bé allà dalt amb el Senyor ple de llum i resplendent com el sol. Però la transfiguració del Senyor no és per restar acampats allà dalt, és a dir, dalt dels núvols, en una concepció de Déu, plaent, agradable, que té el perill d'instal·lar Pere en una situació irreal: en aquella situació que un cop fort com el tsunami del Japó o l'horror d'Auschwitz faria fàcilment trontollar. El benestar de l'experiència de la transfiguració no és per a construir-hi tres cabanes. Jesús es transfigura i conversa amb Moisès i Elies, la Llei i els Profetes, per fer adonar Pere i els apòstols que Ell és el centre de l'Escriptura, de la revelació, de la història de la salvació, que d'ell han parlat la Llei i els Profetes. Però com han parlat d'ell, la Llei i els profetes? En una altra versió d'aquesta escena llegim que Moisès i Elies parlaven del traspàs de Jesús que s'havia d'acomplir a Jerusalem. La Llei i els Profetes anuncien, doncs, la vinguda de Jesús, el Fill de Déu que la transfiguració mostra, per morir per nosaltres, per tal d'assumir per a nosaltres el dolor i la mort. La diferència que hi ha entre el Jesús transfigurat i el Jesús glorificat rau precisament en això: el primer encara no ha traspassat aquest món i no ha estat encara traspassat per la llança i els claus. Per això, Jesús glorificat, tot i ser tant resplendent i ple de llum com Jesús transfigurat, presenta, a més, les nafres a les mans i el forat al costat: és el Senyor que ha assumit en la pròpia carn el nostre dolor. Per això, per evitar falses concepcions de Déu i falsos messianismes, Jesús prohibí als deixebles de dir «res a ningú d'aquella visió fins que el Fill de l'home no hagués ressuscitat d'entre els morts».

El Jesús present en aquesta eucaristia i del que menjarem el seu cos partit per nosaltres i beurem la seva sang vessada per a la nostra redempció, és el Déu present també en el nostre dolor, el Déu que, per la seva crucifixió, pot acompanyar-nos per fer-nos superar tota l'absurditat, tot l'horror, tot el mal que trobem en la violència i la destrucció. I, de fet, no només pot acompanyar-nos sinó que ens demana que l'acompanyem en aquesta tasca d'estar al costat del nostres germans que pateixen el dolor, el sofriment i la mort, espacialment en les situacions més absurdes i sense sentit.

Que ens hi ajudi la certesa de saber que «el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la bona nova de l'Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat».