27 de març de 2011

LA CARTA DE L'ABAT

Estimada Rosa M.,

Gràcies per la conversa telefònica de dies passats. És sempre molt gratificant parlar amb persones amigues, que manifesten una profunda sensibilitat humana. Avui tots tenim dèficit d'aquesta sensibilitat, i sempre és important i necessari aprofitar l'oportunitat d'enriquir-nos més i millor en la nostra sensibilitat. A més s'aprenen coses noves, per exemple que el que coneixem més vulgarment com a "metge de família", tècnicament es coneix com "metge biològic-psicològic-social". Molt suggerent.

Una especialitat que considero molt important per al ritme de la nostra vida moderna trossejada en moltes especialitats, que si per una banda afavoreixen un avanç tècnic a l'hora d'afrontar problemes humans, també en reduir horitzons en la consideració de la persona humana, pot comportar altres problemes.

El teu servei mèdic és molt atractiu. N'estic segur que tu ets una metgessa i una dona en camí permanent d'un enriquiment humà, i convençut que serà motiu de molta satisfacció i seguretat per a molts dels teus pacients. Tu mateixa ja em comentaves que la satisfacció és cada dia més gran en aquest servei. Experimentar com el pacient confia molt en tu, la seguretat que dóna un contacte més humà... El servei d'una medicina global, que contempla el pacient com una persona, fa possible tota aquesta experiència tan gratificant que em comentaves.

Jo crec que aquest servei teu com a "metge de família" és tot un punt de referència per a la nostra vida d'avui, tan marcada pel ritme frenètic, les presses, la irreflexió. Necessitem un ritme de vida més pausat, ritmes de vida que ens permetin viure més conscientment l'existència, que ens facin possibles més camins oberts a la pau interior.

Les aigües de la nostra societat estan contaminades, i no arriben a saciar. M'ho recorden les paraules que Jesús adreça a la samaritana (Jn 4): «qui beu l'aigua d'aquest pou torna a tenir set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'aigua que salta fins a la vida eterna».

L'aigua del nostre pou està massa bruta de solitud, una solitud d'abandonament, de rebuig, com em comentaves també. Hi ha moltes altres brutícies que fan irrespirables els nostres ambients. Jo diria, Rosa, que Jesús ve és com un bon "metge de família", o encara millor, un "metge d'humanitat", que ens porta pel camí de la salut, de la curació. Ell mateix ens diu: «com jo he obrat, així també vosaltres». Què va fer Ell? Passar fent el bé, escoltar, parlar al cor, ensenyar que Déu és humà, profundament humà.

Aquest és el somni de Déu: que ningú no estigui sol a la vida, i que tota casa visqui la festa del cor. Vivim la festa del cor quan en l'atenció amorosa a la vida de l'altre, entrem en el seu misteri i li permetem d'entrar en el nostre, en un diàleg senzill de vida.

Rosa, jo crec que amb aquesta passió amb la qual vius el teu servei de "metge de família", estàs fent un món millor, més sa. Amb la teva vida afirmes que són certes, que es poden viure, i no només en el servei mèdic sinó com a persona humana, aquelles belles paraules de Kierkeegaard: «Tu ets per mi un viva melodia, jo sóc per a tu un "cantus firmus"».

Gràcies pel ritme de la teva cançó que m'ajuda a percebre belles melodies a l'entorn de la meva vida. Una abraçada,

+ P. Abat