9 de març de 2011

DIMECRES DE CENDRA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Jl 2,12-18; Sl 50 3-6.12-14.17; 2Co 5,20-6,2; Mt 6,1-6.16-18

«Ja no em veurà d'aquí a poc el món,
però vosaltres em veureu, ja que, "visc
i viureu", vas dir, i mireu: et prenen
els ulls de la fe en el més recòndit
de l'ànima, i per virtut de l'art en forma
et creem visible ...
Ets l'Home etern
que ens fa homes nous. És la teva mort
part ... »
(Miguel de Unamuno)

Amb aquests versos comença el poeta la seva contemplació del Crist en la Creu. Dirigeix la seva mirada a la Creu, on hi ha penjat també l'home vell de la humanitat, com a pas obligat cap l'home nou, que s'ha de fer visible en la vida dels creients. La mort d'aquest home etern de la Creu és un part. Un part permanent cap a la novetat de la nova vida. Un part que ha de continuar en la nostra vida. La preparació d'aquest part, de fet es porta a terme durant tota la vida de fe, però d'una manera especial en aquest temps propici que comencem avui: la Quaresma, la gran vigília de la Pasqua, l'albada de l'Home nou. Però, per a anar de part, cal estar prèviament en estat de bona esperança. I ens posem en estat de bona esperança recollint en el cor la invitació que se'ns fa en rebre la cendra:

«Recorda't, home, que ets pols, i que a la pols retornaràs».

No ens recordem que som pols, estem frenèticament immersos en una munió de preocupacions, la majoria de les quals no fan sinó omplir de soroll la ment i d'aclaparament el cor, no ens recordem que som pols, posem la nostra inquietud en tenir una bona imatge, donar el pes exacte. Encara que avui amb els mitjans tècnics de què disposem es pot maquillar tot. No ens recordem que som pols, i quantes energies gastem per assolir horitzons ruïnosos, petits, que fet i fet ens deixen prostrats en la tristesa i la desil·lusió.

Recorda't que ets pols i a la pols retornaràs. Aquí tens una porta oberta a una saviesa capaç d'omplir de pau i alegria el teu cor.

També podem escoltar aquest dia de la cendra una altra invitació no menys suggerent:

«Convertiu-vos, i creieu en l'evangeli».

«Converteix-te de tot cor et diu el profeta Joel. Esquinça el cor. Converteix-te al Senyor Déu nostre». Converteix-te i creu en l'evangeli. És a dir, gira la mirada i el teu cor a l'evangeli i acull-lo com a punt de referència en la teva vida. Converteix-te i creu en l'evangeli. És a dir, gira't cap a l'evangeli, i que ell il·lumini tots els teus passos, tota la vida, amb la seva saviesa sempre nova. Convertir-se és tornar, és prestar atenció des del cor a la força i saviesa de la Paraula. Convertir-se és obrir el cor i deixar que Déu aboqui el foc abrusador de la seva Paraula en el teu espai interior. Convertir-se és desitjar sentir la Paraula com «un foc ardent tancat en els ossos» (Jr 20,9). Un foc que se'ns escapa com un torrent en crescuda d'aigües cabaloses, un torrent que momentàniament es perd en les aigües brutes i fangoses de la nostra vida i dels altres, per renéixer amb força en esperances vives.

Convertir-se la tasca del nostre camí quaresmal. Vessar cap a dins, cap a l'interior del vas d'argila, despenjar-se per entre les cordes de la Paraula. Moltes coses han de trencar-se, molts llaços han de trencar-se perquè la nostra humanitat, la teva, la meva, la de tants homes i dones, experimentin el foc purificador de la Paraula.

I com sabré si estic en aquest camí de conversió?

Ens ho suggereix amb claredat la Paraula, ja en aquest primer dia de Quaresma: «Deixeu-vos reconciliar amb Déu, us ho demanem per Crist, per arribar a ser justícia de Déu». Una justícia que hem de practicar no tan sols davant els homes perquè parlin bé de mi, sinó davant de Déu. I res ens posarà més i millor en el camí de la justícia de Déu, que si anem pels camins de la reconciliació, perquè hem de tenir present, i això ho oblidem amb freqüència o no ho arribem a saber com a experiència de vida, que tot el que es relaciona amb Déu, no pot prescindir de relacionar-se també amb els germans, amb els qui van també pel nostre mateix camí a la casa del Pare.

També puc tenir la certesa d'aquest camí de conversió si la meva pregària és més intensa, si el meu temps d'oració augmenta en una escolta assídua de la Paraula. Si faig que la meva vida sigui més sòbria. Si projecto la meva vida cap als altres amb més generositat i obertura.

Avui, de manera especial, tenim una orientació molt concreta amb vista a preparar en nosaltres l'infantament de l'Home nou. Aquesta orientació continua amb la llum de la Paraula que podem escoltar cada dia en aquest temps de Quaresma.

«Aquesta és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació. No t'allunyis de la gràcia de Déu».

És la teva mort un infantament ... Però només tindràs un bon infantament si, prèviament romans en estat de bona esperança.