LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER A LA QUARESMA
Diumenge II de Quaresma

Sant Lleó el Gran, papa (sermó LI,3-4.8)
El Senyor manifesta davant d'uns testimonis escollits la seva glòria i clarifica el seu cos, que era com el dels altres homes, amb tal esplendor, que la seva cara resplendia com el sol i el seu vestit era blanc com la neu.

En la transfiguració del Senyor hi hagué un mòbil principal: treure del cor dels deixebles l'escàndol de la creu, i també que la humiliació de la passió, acceptada per ell voluntàriament, no pertorbés llur fe. Per això els fou revelada l'excel·lència d'aquesta dignitat oculta.

Però amb una providència no menor va fonamentar-se aleshores l'esperança de l'Església santa: tot el cos de Crist va conèixer la transformació de què es gaudiria; els seus membres poden ja prometre's a si mateixos la participació en aquest honor que prèviament havia ja brillat en el seu Cap.

El Senyor ja havia tractat d'aquesta glòria quan va parlar de la majestat del seu adveniment: «Llavors, els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol». L'Apòstol sant Pau referma això mateix quan escriu: «Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s'ha de revelar en nosaltres»; i en un altre lloc encara: «Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria».

Però per confirmar els deixebles i proveir-los de tota ciència, en aquest miracle hi ha encara un altre ensenyament. En efecte, Moisès i Elies, és a dir, la Llei i els profetes, també es van aparèixer; conversaven amb el Senyor perquè per la presència d'aquells tres homes s'acomplís la dita de l'Escriptura: «La causa serà judicada sota la declaració de dos o tres testimonis».

San Bernat, abat (sermó 2,3.5 sobre la Cuaresma)
Examina atentament què estimes, què tems, amb què gaudeixes, o t'entristeixes. Pensa si tens un esperit mundà o el teu vestit encobreix un cor pervertit. El cor es manifesta en aquests quatre afectes, i d'ells es tracta quan se'ns mana de convertir-nos al Senyor. Que es converteixi, doncs el teu amor, i res estimis fora de Déu o per Déu. Que es converteixi també a ell el teu temor, perquè està pervertit si tems alguna cosa que no sigui ell o per ell. I que es converteixi també a ell el teu goig i la teva tristesa. Així serà si pateixes i gaudeixes segons Déu.

«Esquinceu-vos els cors, i no els vestits». Esquinça el teu cor amb l'espasa de l'esperit, que és la Paraula de Déu. Sense trencar el cor és impossible convertir-se a Déu de tot cor. La duresa del cor i la impenitència de l'ànima brollen en meditar no la llei del Senyor, sinó la pròpia voluntat.