DIJOUS SANT: LA CENA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ex 1-8.11-14; Sl 115,12-18; 1Co 11,23-26; Jn 13,1-15

Llegim a la Sagrada Escriptura un relat sobre la preparació del Darrer Sopar del Senyor, el dia de Dijous Sant. Diu així: «Va arribar el dia dels Àzims (o de la Pasqua), en què s'havia de sacrificar l'anyell pasqual. Jesús envià Pere i Joan tot dient-los: —Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar Pasqual. Ells li preguntaren: —On vols que el preparem? Els digué: —Entrant a la ciutat us trobareu amb un home que duu una gerra d'aigua; seguiu-lo fins a la casa on entri, i digueu al cap de casa: "El mestre et diu: on tens la sala on he de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?". Ell us ensenyarà una sala gran parada amb estores i coixins. Prepareu allí el sopar. Ells se'n van anar ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar Pasqual» (Lc 22,7).

L'evangeli no ens diu el nom de l'amo de la casa on Jesús fa el Sopar quan arriba la seva «Hora». Aquest home amb el càntir d'aigua pots ser tu, o jo, o qualsevol de nosaltres. Aquest home, millor, som tots. «Ell ha vingut a casa seva i els seus no l'han acollit». Ell ens crida ara, avui, a nosaltres a entrar a casa seva. I seure a la seva taula i celebrar el misteri de la seva Passió i la seva Resurrecció. El misteri del seu lliurament en l'expressió suprema de l'amor. Així ens ho explica sant Pau en parlar de la tradició que ha rebut: «Prengué el pa, i dient l'acció de gràcies, el partí i digué: —Això és el meu cos ofert per vosaltres». I després va dir: «—Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial. Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni».

Això és el Darrer Sopar. Però, en els sopars importants, en els sopars solemnes, hi acostuma a haver una sobretaula on es tracten els negocis que fan que el sopar sigui important per als qui hi han assistit. Al Darrer Sopar de Jesús passa quelcom de semblant. També hi ha sobretaula. I s'hi tracten tres punts que mai no hauríem d'oblidar en la nostra vida, ja que estan entrellaçats:

Primer punt: el fet d'estar asseguts convidats a la Taula del Senyor, on Ell ens diu el seu amor. Déu fa sempre el que diu. Estem asseguts en una taula en la qual el Senyor ens fa partícips de les seves preocupacions, dels seus problemes, de les seves esperances. Un sopar que ja ve de lluny, com ens suggereix Pau en relatar la tradició rebuda. Una tradició que remunta al temps en què Déu treu el seu poble de l'esclavitud d'Egipte. Déu vol continuar traient l'home de l'esclavitud. L'home i la dona d'avui. I vol, a més, comptar amb nosaltres.

Segon punt: l'anunci de la traïció. Judes, assegut a la seva taula, al costat de Jesús, el vendrà per unes monedes. És terrible haver conviscut amb ell uns anys i no haver estat receptiu a l'amor del Mestre. Judes marxa de la casa, abans d'acabar el Sopar. Hi ha moltes maneres de trair l'amor. Jo diria que tantes quants nivells d'amor hi ha en les nostres vides: en una vida matrimonial, en la relació pares-fills, en la vida de comunitat, en la relació social, d'amistat... fins a arribar a aquest nivell suprem de l'entrega d'una vida en una expressió d'amor suprem, com és l'Eucaristia. Trair l'amor que és la capacitat nostra més preciosa, el tresor més valuós al nostre abast. Tantes vegades asseguts al voltant d'aquesta taula de l'Eucaristia, i podem arribar a trair l'amor. Avui hauríem de preguntar-nos tots en el nostre cor sobre el nivell de consciència amb què celebrem l'Eucaristia cada dia, i quin és el nostre compromís de fe d'acord amb allò que celebrem i vivim.

La litúrgia d'avui no recull aquest punt de la traïció de Judes, que té lloc en aquesta primera eucaristia. Potser l'Església, com a mare nostra, va voler ser més positiva amb nosaltres els seus fills, i ha recollit del Sopar de Jesús i els seus amics tan sols l'ultim punt que presenta un matís més positiu: «Si jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet».

Així acaba la lectura de l'evangeli d'avui. Un evangeli que començava amb aquestes significatives i belles paraules: «Ell, que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava».

Aquest és el compromís que ens demana Jesús en aquest Darrer Sopar del seu Misteri de Passió i Resurrecció. De cada Eucaristia: Ens rentem els peus els uns als altres? Es a dir, ens servim els uns als altres, però no des de la norma, l'obligació, sino des del foc de l'amor, des de la generositat d'un cor que porta dintre l'esperit d'aquest Jesús. O donem peixem el dimoni, asseient-nos a aquesta Taula juntament amb persones amb qui no ens parlem, a qui neguem tot tracte, amb qui ni de broma compartiríem un treball o un viatge?

Jesús els indica el senyal per trobar la casa del Darrer Sopar: un home amb un càntir d'aigua. Nosaltres hem d'entrar a la casa del Senyor amb el càntir perquè ell ens l'ompli amb l'aigua que sadolla la set, amb l'aigua que renta els peus del qui arriba cansat, amb l'aigua que neix del cor com d'una font viva.

El Senyor ens convida a entrar en el seu misteri de Mort i Resurrecció. Podem seure a taula amb tedi, avorrits, inconscients del misteri de mort i vida que aquí se celebra, i continuar inconscients la nostra vida. O trair deliberadament. No podem donar cabuda a la tebiesa, altrament ens convertim en un vòmit repugnant. Hem d'entrar amb el nostre càntir d'aigua, perquè el foc de Jesús ens l'escalfi i es desvetlli en nosaltres un desig molt viu de servir, d'estimar, de rentar els peus. O totes les nostres eucaristies seran debades.