24 d’abril de 2011

DIUMENGE DE PASQUA: LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

SANT DIA DE PASQUA
MISSA DEL DIA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 10, 14.37-43; Sl 117,1-2.16-17.22-23; Col 3,1-4; Jn 20,1-9

Avui se'ns obren les portes de l'eternitat. «La llum veritable ha vingut a casa seva, però els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut els ha concedit de ser fills de Déu» (Jn 1,11).

Serà tanmateix una criatura humana, Santa Maria, qui obrirà de bat a bat la casa de la humanitat a Déu. «Santa Maria que serà —com escriu sant Bernat— el millor regal que la humanitat farà a Déu». Aquesta porta oberta permetrà a Déu revestir-se de la nostra naturalesa humana. I Déu, després d'aquest primer gest d'amor de la seva encarnació, de la seva entrada a casa nostra, per parlar-nos, amb la paraula i el gest, en la nostra pròpia llengua, «passarà per tot arreu —afirma sant Pere en la seva primera predicació del missatge cristià— amb la força de l'Esperit Sant fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable». Però aquest nou gest d'amor de Déu en Jesús serà rebutjat i el penjaran en una creu.

Però qui viu l'amor fins a l'extrem no pot morir: «la seva mort de tres dies —escriu Miguel de Unamuno—, serà un desmai, Crist dorm amb un son d'Home, mentre el seu cor vetlla» perquè és la perfecta identificació amb Déu que és amor. Déu no pot morir. Pot ser blasfemat, pot ser negat... però mai anihilat. Perquè Déu és amor, i l'amor mai no pot morir o ser anihilat, altrament l'home mateix en seria anihilat.

Venim de l'amor i tornem a la font de l'amor, o com canta el cor de la Simfonia de la Resurrecció de Mahler:

«Vinc de Déu i vull tornar a Déu.
El bon Déu em donarà una llum,
m'il·luminarà el camí vers la benaurada vida eterna!»

És important, és fonamental deixar-nos il·luminar per aquest misteri que no arribem a viure amb plenitud, i amb el qual expressem i manifestem el nostre desig d'eternitat, una llum que no sempre tenim encesa, ja que com diu Benet XVI: «Fins i tot entre els cristians, la fe en la resurrecció i en la vida eterna va acompanyada sovint de molts dubtes, i molta confusió, perquè es tracta d'una realitat que sobrepassa els límits de la nostra raó i requereix un acte de fe». Però «aquesta és la veritable novetat, que irromp i supera tota barrera!», exclama el Sant Pare. «Crist enderroca el mur de la mort, en Ell habita la plenitud de Déu, que és vida, vida eterna».

El bisbe Torras i Bages completa aquest pensament quan escriu: «Jesucrist és el principi i la fi, i recapitula en ell tota la humanitat i tota la creació del món, i tota la vida de Jesús, la seva missió divina, la seva dignitat infinita es resumeix en la seva Resurrecció. La Pasqua comença al principi del món. Quan comença la llum, i en la resurrecció es proclama el naixement de la llum de Crist com a llum del món, la llum de Déu, per la foscor i la confusió de l'home i de la humanitat. Amb la Resurrecció del Senyor el món fa un gir definitiu, quedà situat en la seva veritable orientació, en la destinació primitiva rebuda del Criador, que vol per a si totes les criatures, per fer-les partícips de la seva infinita felicitat».

Però cal deixar-se embolcallar per la vida del Ressuscitat, que comença per contemplar i considerar l'exemple i l'ensenyament d'aquest Ressuscitat, que és com dir «buscar allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu». Cal «amagar la nostra vida en Ell», que és morir a la saviesa d'aquest món, i treballar per «tenir els mateixos sentiments del Crist» (Fl 2,5).

Cal estar a prop de la Creu, com les dones, per descobrir després el sepulcre buit i arribar a trobar-se amb el Crist. Efectivament, l'Evangeli ens descriu que són primer les dones les que porten avantatge als apòstols anant a l'encontre de Crist. La dona és des de sempre col·laboradora fidel de Déu en el naixement de la vida. No podia ser d'altra manera en el naixement de la vida nova. La dona, font de vida nova, que té cura amb tendresa i delicadesa del renaixement de la vida. Segurament està dotada d'una intuïció més gran per al misteri de la Resurrecció que els deixebles homes, que no n'havien entès res, tot i que Crist els l'havia anunciada abans de la passió.

Aquest Misteri de la Resurrecció que és una crida a tots els homes, a la reconciliació amb Déu, passant per la reconciliació entre els homes mateixos, camí de la veritable novetat de la vida, que trenca tota barrera de separació entre els homes com diu el papa Benet. És una crida, una invitació, que no és d'avui, sinó que ja ressona des del principi de la vida de l'Església, com ho testimonia en la seva homilia pasqual Melitó de Sardes: «Veniu, doncs, els homes de tots els pobles, que us heu fet iguals en el pecat, i rebeu el perdó dels pecats. Jo sóc el vostre perdó; jo, la Pasqua de la salvació; jo, l'Anyell immolat per vosaltres; jo, la vostra purificació; jo, la vostra vida; jo, la vostra resurrecció; jo, la vostra llum; jo, la vostra salvació; jo, el vostre rei. Jo sóc qui us fa pujar dalt de tot del cel; jo, qui us ressuscitaré i us mostraré el Pare del cel».

Retornem, doncs, cap al Crist Crucificat i Ressuscitat, cim d'humanitat i brollador de Déu.