24 d’abril de 2011

DIUMENGE DE PASQUA: LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR

VETLLA PASQUAL EN LA NIT SANTA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet

«Al·leluia. Canta a Déu. Al·leluia, al·leluia». Aquest és un cant antic. «Al·leluia». Però també és un cant nou. Perquè celebrem una nova Pasqua de Resurrecció. I cada Pasqua és nova, és la novetat de Déu que Ell mateix provoca en la nostra vella vida.

«Em comentava una soprano que quan canta es concentra molt endins, s'interioritza per estar pendent d'allò que canta, i això provoca en ella sentiments d'alegria, de benestar, de satisfacció. Però que t'has de creure el que estàs cantant. Si bé no et pots emocionar descontroladament, perquè et trenques, ja que és molt fi el fil que et connecta amb el món interior».

Nosaltres, avui, posem al cor de la nostra celebració litúrgica aquest cant vibrant, el cant de la Resurrecció, el cant de la Pasqua del Ressuscitat, el cant del pas vers una vida nova: «Al·leluia!».

Però l'esperit canta quan es commociona interiorment, quan escolta en el seu interior el toc diví, quan fa en el seu interior l'experiència de l'eco de la Paraula. La Paraula creadora que fa néixer quelcom de nou. Per això el profeta que ha escoltat la Paraula de Déu que li transmet el seu missatge pot escriure: «El Senyor, el teu Déu, el tens a dins. Ell és poderós i et salva. Per tu se sent joiós i alegre, per l'amor que et té. Per tu està content i canta i crida de goig» (So 3,17).

Aquesta nit santa escoltem a través de les diferents i nombroses lectures un relat breu de la Història de la salvació, que comença amb el regal que Déu fa a l'home, tot just acabat de crear, d'un Jardí, on l'home comença a viure una relació d'amistat, que es perllonga al llarg d'una història plena de fidelitats i infidelitats, i durant la qual és constant la visita de Déu a la seva criatura, al seu poble, cridant-lo a una relació d'amistat i amor, fins arribar al Misteri d'aquesta nit en la qual reneix aquesta relació d'amor i d'amistat, de la nit de la terra amb la nostra naturalesa humana nova, per donar-nos un nou regal, més preciós encara: una vida eterna.

Per això poden cantar els cors de la Resurrecció de Mahler:

«Tu ressuscitaràs, sí, tu ressuscitaràs
la meva pols, després d'un breu repòs!
I el qui t'ha cridat,
et donarà Vida eterna.»

I Ell et continua cridant des de l'interior de les teves entranyes, on crema aquest foc etern, que va encendre els sols i va fer la llum, un foc de diamant, un foc diví. Però aquest fil amb la nostra intimitat més íntima és molt fi. Cal que cuidem aquest fil, que cuidem la nostra concentració, la nostra interiorització per escoltar com el nostre Déu canta en el nostre interior, per tal que puguem agafar el to i elevar amb força la bella melodia del nou al·leluia.

Aquesta nit santa, una nit per al somni més bell que pot tenir l'home, hem de recordar el somni de Déu també: que ningú no estigui sol, sol en la vida, i que tota casa visqui la festa del cor, que ningú no es trobi sense "afecte", sense amor. Que l'al·leluia sigui el cant i la vibració no tan sols en la boca d'un cor, sinó el cant de l'amistat i de la comunió.