Homilia publicada pel P. Rafel Barruè
Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62; Sl 22; Jn 8,1-11
La justícia dels homes i la misericòrdia de Déu es troben. La malícia dels ancians i la puresa de Susanna entre en conflicte. Sembla que no hi ha temor de Déu en aquells ancians. En canvi la fe de Susanna la salva.
La fam de justícia dels homes, no és la gratuïtat del perdó de Déu. Gratuïtat que nosaltres la palpem gràcies a Jesucrist.
A banda de cultivar la paciència dels mestres de la Llei i dels fariseus, què podria estar dibuixant Jesús amb el dit a terra? Tal vegada estava escrivint la paraula misericòrdia. «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres».
Jesús ens ensenya la justícia veritable de Déu. Una justícia on preval l'amor de Déu. Una justícia absoluta enfront de la justícia relativa dels homes. Davant de la veritat que Jesús exposa: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres», ningú pot calibrar una justícia a la carta.
Jesús no condemna. Però sí que ens exhorta a la conversió: «D'ara endavant no pequis més». La misericòrdia de Déu s'obre pas entre la justícia dels homes.