26 d’abril de 2011

DIMARTS DE L'OCTAVA DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Josep M. Recasens

Podem afirmar sense cap mena de dubte que el primer fruit de la Pasqua és la fraternitat. «Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran», deia Jesús ahir a les dones, en la versió de Mateu, tot sortint al seu encontre i saludant-les amicalment. I avui Jesús torna a anomenar germans els apòstols, aquesta vegada en l'evangeli de Joan, en el seu diàleg amb Maria Magdalena: «Vés a trobar els meus germans i digue'ls: Pujo al meu Pare, que és també el vostre Pare, al meu Déu, que és també el vostre Déu». La dona que en Eva havia estat la qui introduí el pecat en el món, també estava destinada a ser la primera que anunciés la vida al món, diu sant Hipòlit de Roma, tema, per altra banda, molt comú en molts Pares de l'Església, Abans de la passió Jesús anomena els apòstols amics, perquè els va fer saber tot el que havia sentit del Pare. I és curiós que, un cop ressuscitat, els anomena germans d'una manera repetida. El testament de Jesús comunicat als apòstols en el cenacle en la darrera cena fou el manament nou de l'amor. Jesús fa testament d'allò que constitueix el tot de la seva vida: la comunicació de l'amor que hi ha des de sempre entre el Pare i ell: «Jo estic en el Pare i el Pare en mi». «El Pare m'estima» i «jo estimo el Pare» i encara «tothom coneixerà que sou deixebles meus si us estimeu com a germans». La seva vida fou un exemple constant de com n'era de gran el seu amor pels homes i dones, fins al punt de deixar la pròpia pell per nosaltres.

Sant Benet ens diu a la Regla que hem de tractar les eines i els objectes del monestir com a vasos sagrats de l'altar. I què hi ha de més fràgil i sagrat que cada un dels membres de la comunitat, que ell anomena també germans? Per això, la millor manera de celebrar la Pasqua serà demostrant-nos mútuament l'amor que ens tenim tal com ens ho demana Jesús en el seu testament. Sense una fraternitat autèntica no podem celebrar dignament la Pasqua, encara seríem al desert de la Quaresma. El fruit de la fraternitat serà justament el que transformarà aquell desert en un jardí, si em permeteu glossar el títol d'una de les conferències d'aquesta setmana santa.

D'aquí que el qui fins ara es dedicava a emmagatzemar fletxes en el seu buirac per projectar-les sobre algú en el moment més inesperat, que prengui l'exemple del bon samarità i que s'acosti més aviat al germà malalt i ungeixi les seves ferides amorosament amb oli i vi. Que aquell qui s'havia avesat a anar als superiors a manifestar les febleses dels altres, que s'examini abans ell mateix i vegi si realment és prou irreprensible com per poder acusar els altres. Que aquell que es resisteix a perdonar al seu germà el mal que ell creu que li ha fet injustament, que s'emmiralli amb el Jesús sofrent innocentment, no es doni tanta importància a si mateix i aprengui a passar per alt l'ofensa comesa. I així s'anirà creant una atmosfera saludable de germanor i de benestar comunitari. Perquè només si ens estimem de debò serem invencibles, ja que l'amor, encara que el crucifiquin, ressuscita ell mateix i vivifica fins i tot aquells qui l'han crucificat.

Germans, aquesta Pasqua no podem estar igual que l'any passat, hem d'anar avançant i progressar en l'amor i en el respecte mutus, altrament no farem el pas que el mot Pasqua significa i restarem encara a l'altra riba, paralitzats per les nostres pors, els nostres egoismes i els nostres raonaments estèrils. Que el Jesús pasqual ens ensenyi a superar tot allò que ens impedeix d'accedir a l'experiència joiosa d'una fraternitat fecunda. Només així passarem de mort a vida.