28 d’abril de 2011

LECTIO DIVINA

Salm 117[118],1-18

1 Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
2 Que respongui la casa d'Israel:
Perdura eternament el seu amor.
3 Que respongui la casa d'Aaron:
Perdura eternament el seu amor.
4 Que responguin els qui veneren el Senyor:
Perdura eternament el seu amor.

5 Enmig del perill vaig clamar al Senyor,
i em va escoltar i me'n va treure.
6 Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;
els homes, què em poden fer?
7 Tinc el Senyor a favor, ell em defensa;
veuré caure els enemics.
8 Més val emparar-se en el Senyor
que posar confiança en els homes.
9 Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos.

10 Quan totes les nacions m'envoltaven,
invocant el Senyor les he vençudes.
11 Quan m'envoltaven i estrenyien el setge,
invocant el Senyor les he vençudes.
12 Quan m'envoltaven com un eixam
i s'arboraven com foc d'argelagues,
invocant el Senyor les he vençudes.
13 M'empenyies tan fort que anava a caure;
però tu, Senyor, m'has sostingut.
14 Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.

15 Escolteu crits de festa i de victòria
al campament dels justos:
«La dreta del Senyor fa proeses,
16 la dreta del Senyor és poderosa,
la dreta del Senyor fa proeses.»

17 No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor.
18 Els càstigs del Senyor han estat severs,
però no m'ha abandonat a la mort.

Idees generals sobre el Salm

En el conjunt del salteri, aquest salm conclou la «lloança» o «Hallel» (Salms 112-117) que canten els jueus en les principals solemnitats, i que van cantar també Jesús i els seus deixebles, després del Darrer Sopar. Aquest salm és una litúrgia d'acció de gràcies. Molts salms són litúrgics, però no són litúrgia. La peculiaritat d'aquest salm és que el text conté elements propis d'una acció litúrgica. L'acció litúrgica configura el text amb les seves repeticions, alternances de solista i cor, canvis de persona. Aquest salm té un text que demana ser executat en moviment. Cap altre salm del salteri conté petjades tan clares de la seva execució litúrgica.

El contingut és una acció de gràcies individual. Recorda una situació difícil, gairebé desesperada, en la qual demana ajuda al Senyor. És escoltat. Per això vol donar gràcies a Déu públicament, i explicar tot el que va fer el seu Déu. L'acció de gràcies o el relat són corejats per l'assemblea, que exalça qualitats del Senyor, o pondera el valor de la confiança. L'acció de gràcies i el que provoca les intervencions del cor. «Aquest salm —diu Schökel— té molt de cantata».

El salm no es refereix a cap individu concret. Es descriu el perill amb imatges generals: enemics, que poden ser interns o externs. Els que menyspreen el personatge es presenten com a arquitectes que no valoren una pedra. S'ha buscat una referència històrica del salm: consagració del temple (515 a. C. a la tornada de l'exili), reconstrucció de les muralles (444 a.C.), victòria de Judes Macabeu (164 a.C.), o alguna festivitat litúrgica.

Protagonista

Qui parla en primera persona és un individu principal, reconegut per la comunitat que ha superat amb l'ajuda de Déu un perill greu, i ve a donar gràcies públicament. Al seu voltant s'agrupen altres persones. Històricament el personatge pot ser un rei, si estem en temps de la monarquia. O el poble repatriat, representat en el salm pel protagonista de manera individual.

Organització del Salm

v. 1-4 Introducció, exhortant el poble a donar gràcies per la bondat eterna de Déu. La persona que representa el poble es dirigeix a tres grups diferents, que representen la totalitat del poble, perquè responguin amb l'aclamació: «perdura eternament el seu amor!» El poble es reuneix amb una convicció: l'amor del Senyor no s'esgota mai.

v. 5-18 El cos del salm. Intervencions del salmista intercalades amb aclamacions del poble. La intervenció del Senyor que desperta la confiança del poble. La resposta del poble confirma que el Senyor no traeix aquesta confiança. El salmista torna a descriure el conflicte (10-14) que es fa més dramàtic. El Senyor salva. El poble manifesta la seva alegria i elogia la dreta forta del Senyor (15-16). Finalment el salmista parla d'una vida consagrada a narrar les gestes del Senyor.

Llegeix

Una primera lectura en veu alta d'aquesta primera part del salm que acaba (en la part final) com comença: «convidant a donar gràcies a Déu perquè és bo». És el salm pasqual per excel·lència. És un salm per a pregar-lo o cantar-lo recordant des d'un principi les meravelles de Déu.

Mentre el llegeixes, amb pau, recorda les meravelles de Déu amb el seu poble, que ens narra la Bíblia; les seves meravelles en la vida de l'Església, durant 20 segles; o les que ha fet en la teva pròpia vida, els gestos d'amor que ha tingut amb tu. En la vida cristiana sempre és un punt important el RECORD, la MEMÒRIA. Recordar les bondats de Déu. Recordar la seva Paraula; per això és interessant aprendre els salms de memòria, o les parts més significatives dels salms. «La memòria és un element fonamental en el progrés espiritual». I sobre la base d'aquest record, viure després la tensió i les lluites de la vida, i experimentar de nou la força i la bondat del Senyor que salva.
Aquest és un salm per a viure l'experiència de la resurrecció que culmina tota la vida de Jesús, i que ha d'acompanyar-nos i culminar la nostra.

Fes-ne una segona lectura, silenciosa, aturant-te en cadascuna de les seves pauses (diapsalmes), buscant la sintonia amb els sentiments del Crist, des de les circumstàncies concretes de la teva vida, com ens ensenya sant Pau: «Tingueu els mateixos sentiments de Jesucrist» (Fl 2,59).

Medita

Rellegeix la primera estrofa sota una òptica eucarística. Ella ens convida a l'acció de gràcies. Ve a ser com un invitatori per a viure allò que ha de ser habitual en la vida cristiana: Una vida que canta agraïda la lloança des de la consciència de la misericòrdia divina. La nostra acció de gràcies més plena és l'Eucaristia. La Pregària Eucarística comença sempre: «Amunt els cors. Els elevem al Senyor. Donem gràcies al Senyor, Déu nostre. Cal fer-ho i és de justícia».

Perquè és l'amor de Déu per nosaltres; la nostra correspondència amorosa a Déu. La vida cristiana és entrar en aquest dinamisme amorós d'un Déu comunió, d'un Déu Trinitat, que ha fet, fa i seguirà fent les seves meravelles en la nostra vida.

Rellegeix la segona estrofa. Pots pensar en les angoixes de Crist en la seva Passió; en les angoixes de Crist en la Passió de tants homes, dones i nens d'avui (l'angoixa, molt actual avui, és experimentar que la vida ens ofega, ens oprimeix, ens lleva l'aire per a respirar, l'espai per a viure).

Llegeix, si cal, de nou, «refugiant» tant de dolor. El Senyor escolta l'oració del qui suplica, «eixamplant l'espai», desfent l'angoixa, experimentant l'alegria del qui es refia del Senyor.

I no renunciïs a viure aquesta experiència en la feblesa com ensenya Pau: «en la teva feblesa actua el meu poder. Estic content en les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa del Crist!; perquè quan sóc feble, és quan sóc realment fort» (2Co 12,9ss).

Rellegeix encara la tercera estrofa. Ens descriu l'atac en massa de les nacions contra el protagonista principal del salm: JESUCRIST. Pots pensar en la litúrgia de Divendres Sant quan posa en boca del Déu fet home: «Poble meu, què t'he fet, en què t'he entristit? Respon-me».

I Déu va recordant al seu poble tots els beneficis d'alliberament al llarg de la història, començant per l'èxode d'Egipte.

Pensa en Crist, a qui s'aplica aquest salm. Pots pensar en moltes situacions de l'Església al llarg de la Història, i també avui, capolada pel sofriment. Pensa en la teva pròpia vida, en moments de prova, de dolor. Però, en recitar o en viure aquest salm, mira el model, el Crist. I mira com vius el que diu sant Agustí: «Quins son els que cauen quan son empesos? Els qui volen ser per a si mateixos la seva fortalesa i la seva lloança. Aquell de qui el Senyor és fortalesa i lloança no cau, com no cau el Senyor. Es va fer per a ells salvació, no perquè no ho fos ja, sinó que en creure en Ell es van fer el que no eren».

En la quarta estrofa comença el cant de victòria. Llegeix-la pausadament juntament amb les dos precedents, pensant o contemplant la Creu i deixant escoltar de nou els ecos de la litúrgia del Divendres Sant: «Creu fidel, l'arbre més noble / el més insigne de tots! / Cap bosc d'igual no en daria, / ni en fruit, ni en fulla, ni en flor. /Arbre dolç que amb els claus dolços, / carrega dolça sosté».

Repassa a poc a poc aquestes estrofes pensant en la victòria de Crist. Ella és la teva victòria. La seva Creu vol regnar en tu. Del centre del teu sofriment naixerà l'alegria, de la pena en naixerà el goig. La salut està naixent de la ferida, per això l'Església canta. I tu, que ets Església, pots cantar: «Victòria, tu regnaràs, oh Creu tu ens salvaràs».

Repeteix el cant de victòria. Repeteix, com una remor d'aigües vives o com un rugit de tempesta, aquesta Paraula de vida. Paraula que és eficaç i compleix el que diu: «Cants de victòria, detra poderosa, no moriràs, viuràs». Fia-te'n. Lliura't als sentiments d'aquesta Paraula, d'aquest salm, i, ja ara, començaràs a viure això que ens diu sant Agustí: «La detra del Senyor em va enaltir. Gran proesa és enaltir l'humil, deïficar el mortal, restablir el malalt, donar la victòria al qui sofreix i auxili en la tribulació perquè es faci palesa en els afligits la veritable salvació de Déu».

Obre el teu cor a la Paraula, mira Crist.

Prega

L'oració de Crist en la tribulació és posar el seu dolor davant el Pare: «Si és possible, que aquesta copà s'allunyi de mi» (Mt 26,39). «Pare, confio el meu alè a les teves mans».

Una oració breu, intensa, com la vida mateixa que aquesta vivint. La voluntat del Pare. Els seus testimonis, els seus màrtirs al llarg de la història, van fer el mateix. Per això diu sant Agustí que «Crist és la glòria dels benaurats màrtirs a tot arreu. Va vèncer assotant els qui el ferien, suportant els impacients i estimant els cruels».

Repassa el salm amb aquests mateixos sentiments del Crist, amb el tarannà de tants testimonis de la mateixa fe que la teva, i sentint-te en la presència i Déu.

Contempla

Roman en silenci. Si et ve la distracció combat-la tornant la teva atenció a alguna paraula del salm. I torna al silenci dintre teu. Deixa't mirar en profunditat per Déu. El somriure de Déu deixarà la seva pau dintre teu.

Escriu

Escriu alguns pensaments d'acció de gràcies a Déu des del que has meditat en el salm. O fes teu el dolor de Crist i de l'Església en tants llocs del món i duu a la presència de Déu tant de dolor i sofriment amb algunes breus oracions.