DIMARTS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

S'esmenta amb tanta freqüència l'aigua baptismal en tota aquesta missa, des del cant d'entrada fins a la comunió (cant de comunió), que hom diria com que està brollant en la nostra assemblea. A la primera lectura hem vist com l'aigua brollava del temple, com un riu que corre per fecundar la vall i, a l'evangeli, Jesús cura el paralític que havia anat a buscar la seva salut a la piscina de Betsaida. Per això, l'aigua del baptisme és una aigua que cura del pecat i allibera, però, sobretot, és el cabdal impetuós que, nascut del costat de Crist, engendra la vida eterna.

La primera lectura era de la profecia d'Ezequiel [47, 1-9. 12], que ens ha dit que «vaig veure que naixia aigua del lloc sant» i que a «tothom a qui arriba aquesta aigua se salva». I és que el profeta evoca l'esdevenidor del poble, bo i exaltant el paper del temple i del veritable culte que s'hi desenvoluparà, i que de la roca del temple és d'on brollarà un riu d'aigua viva i santificadora, que transformarà el desert de Judà en un paradís d'arbres de la vida. I que aquesta aigua viva suscita la vida al mateix sí de les aigües mortes (verset 9b), perquè té poder de resurrecció. I que després Jesús ens ensenyarà que el temple de la nova humanitat és el temple del seu propi cos. I que de la seva fidelitat perfecta a la condició humana és d'on ha sorgit l'aigua viva amb la qual tothom qui té set pot abeurar-se (vegi's Joan 7, 37).

El salm responsorial escollit ha estat el 45 [2-3. 5-6. 8-9 (R.: 8)], i ens ha dit que «Déu hi és al mig», és a dir, tant la ciutat de Jerusalem, com l'Església, no es defensen amb muralles exteriors, sinó amb la presència de Déu al mig d'elles.

I l'evangeli de sant Joan [5, 1-16] ha donat la prioritat a la persona, perquè, tal com Joan ho presenta, el miracle de la piscina de Betsaida, es funda totalment en la persona de l'home-Déu, el Crist; perquè l'aigua està com desposseïda de les seves virtuts curatives i la regla del dissabte és transgredida. De manera que ja res no compta, sinó la voluntat lliure de les persones que es troben novament, com són: Déu i el creient. Amén.