5 d’abril de 2011

DIMARTS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

S'esmenta amb tanta freqüència l'aigua baptismal en tota aquesta missa, des del cant d'entrada fins a la comunió (cant de comunió), que hom diria com que està brollant en la nostra assemblea. A la primera lectura hem vist com l'aigua brollava del temple, com un riu que corre per fecundar la vall i, a l'evangeli, Jesús cura el paralític que havia anat a buscar la seva salut a la piscina de Betsaida. Per això, l'aigua del baptisme és una aigua que cura del pecat i allibera, però, sobretot, és el cabdal impetuós que, nascut del costat de Crist, engendra la vida eterna.

La primera lectura era de la profecia d'Ezequiel [47, 1-9. 12], que ens ha dit que «vaig veure que naixia aigua del lloc sant» i que a «tothom a qui arriba aquesta aigua se salva». I és que el profeta evoca l'esdevenidor del poble, bo i exaltant el paper del temple i del veritable culte que s'hi desenvoluparà, i que de la roca del temple és d'on brollarà un riu d'aigua viva i santificadora, que transformarà el desert de Judà en un paradís d'arbres de la vida. I que aquesta aigua viva suscita la vida al mateix sí de les aigües mortes (verset 9b), perquè té poder de resurrecció. I que després Jesús ens ensenyarà que el temple de la nova humanitat és el temple del seu propi cos. I que de la seva fidelitat perfecta a la condició humana és d'on ha sorgit l'aigua viva amb la qual tothom qui té set pot abeurar-se (vegi's Joan 7, 37).

El salm responsorial escollit ha estat el 45 [2-3. 5-6. 8-9 (R.: 8)], i ens ha dit que «Déu hi és al mig», és a dir, tant la ciutat de Jerusalem, com l'Església, no es defensen amb muralles exteriors, sinó amb la presència de Déu al mig d'elles.

I l'evangeli de sant Joan [5, 1-16] ha donat la prioritat a la persona, perquè, tal com Joan ho presenta, el miracle de la piscina de Betsaida, es funda totalment en la persona de l'home-Déu, el Crist; perquè l'aigua està com desposseïda de les seves virtuts curatives i la regla del dissabte és transgredida. De manera que ja res no compta, sinó la voluntat lliure de les persones que es troben novament, com són: Déu i el creient. Amén.