DIMECRES DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

El mateix que va succeir a Jonàs, que va ser retornat sa i estalvi pel monstre marí; com el propi Daniel, preservat de qualsevol mal en el fossà dels lleons; i la mateixa Susanna, reconeguda com a innocent en el moment de ser duta a la mort, així també els tres joves hebreus llançats al forn (se n'ha parlat a la primera lectura), són també salvats en l'últim moment. Per això, les primeres generacions de fidels hi van veure en tots ells tantes altres figures del cristià, salvats de la mort pel baptisme. S'explica així el per què van reproduir les dites escenes en les gravacions que hi ha en els murs dels cementiris i que l'Església els hagi conferit sempre un lloc de predilecció dins de la catequesi baptismal.

La primera lectura ha estat treta del llibre de Daniel [3, 14-20. 91-92. 95], el qual encapçalament és que «Déu ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents» (verset 95). I és que la lectura escoltada era una «resistència als absolutismes», perquè, tot i ser una narració llegendària, ens recorda la resistència dels jueus exiliats a l'absolutisme del rei Nabucodonosor, aquí encarnat en l'erecció de l'estàtua d'or que tots han d'adorar. Darrera d'aquesta narració s'hi amaga una definició de la missió del poble de Déu enfront dels totalitarismes de qualsevol mena. Ja que solament els qui viuen en comunió amb un absolut més important que la seva pròpia vida poden contestar el poder dictatorial i la seva maquinària policíaca. Els cristians doncs coneixem prou bé aquest absolut, i l'anomenem Vida i Amor.

El salm responsorial era del mateix llibre de Daniel [3, 52- 56] i ens ha fet cantar el «glòria i lloança per sempre [al Senyor, Déu dels nostres pares]».

I l'evangeli era de sant Joan [8, 31-42], el qual contingut era que «si el Fill us treu de l'esclavatge, llavors sereu realment lliures de debò» (verset 36). I és que, essent de la raça d'Abraham, els jueus es creien definitivament lliures (33), mentre que, però, Jesús els contra argumenta dient que encara són esclaus, puix que solament la seva pròpia paraula els alliberarà (32. 36); i que, de fet, encara ho són, perquè el volen matar (37. 40). I és que si fossin fills d'Abraham (39) veurien la continuïtat que hi ha entre la paraula de Jesús i la paraula que fou dirigida al patriarca; i haurien percebut en el Fill únic del Pare la seva pròpia crida a la filiació, cosa que ells no volen creure ni admeten. Amén.