17 d’abril de 2011

DIUMENGE DE RAMS: LA PASSIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 50,4-7; Sl 21,8-9.17-20.23-24; Fl 2,6-11; Lc 22,14-23,56

L'evangeli de Joan ens explica un fet interessant referent a la festa dels Tabernacles dels jueus: «Jesús ensenyava al temple davant l'admiració i l'entusiasme del poble. Arriben uns guàrdies enviats pels fariseus per detenir Jesús, però també es queden enganxats com els altres, admirats de les paraules de Jesús. Després, hi ha un segon moment, quan els guàrdies tornen amb les mans buides. Comença el debat al sanedrí, uns rebutjant, altres maleint, i no falten els qui se senten interessats en Jesús. Al final, diu l'evangeli, tots se'n tornaren a casa seva. Però amb el desig de tenir Jesús davant i conèixer-lo».

Cadascú a casa seva. Hi ha un proverbi que diu: «Cadascú a casa seva i Déu en la de tots». En aquest cas no sé si Déu s'estaria a casa de tothom. Déu s'identifica amb cadascun dels qui l'estimen. Si Déu s'ha d'estar a la casa de tots, hem d'acollir els altres a casa. A tots, si volem trobar Déu. Per trobar Déu, no em puc aïllar a casa meva. Necessito una casa més gran. Necessitem conèixer Jesús. Volem conèixer Jesús. Llavors, hem de sortir de casa.

I això és el que ens suggeria la monició del principi d'aquesta celebració: «Avui, ens reunim per començar amb tota l'Església la celebració del misteri pasqual de nostre Senyor Jesucrist, el qual per dur-lo a terme va entrar a Jerusalem la seva ciutat. Recordant aquesta entrada, seguim el Senyor, a fi que participant de la seva creu, participem també de la resurrecció i de la vida». Cadascú a casa seva. Sí, però ha de ser una casa gran on puguin caber tots. Una casa gran per a la comunitat, per a tot el món.

Perquè va venir a casa seva, a aquest món, fent-se home, va viure com a home fins a les últimes conseqüències, vivint el seu amor portat fins a l'extrem a la creu, i tot vencent amb el seu amor la mort en la nova vida de la Resurrecció. I va anunciar amb gran força el gran pregó de la reconciliació amb Déu, i de la reconciliació dels homes entre si.

Recordeu allò d'Advent i Nadal: «El llop conviurà amb l'anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, el vedell i el lleó pasturaran junts, un noi els guiarà» (Is 11).

Avui, Diumenge de Rams, és la porta oberta per començar una setmana de portes obertes, de manera que puguem entrar i trobar-nos amb els nostres germans i celebrar el gran Misteri de la nostra fe, amb els nostres cants i pregàries.

Avui, Diumenge de Rams, s'obre la porta d'una Setmana Santa i se'ns convida a tots a celebrar el Misteri d'un amor portat fins a l'extrem.

En la litúrgia d'avui tot apunta a oferir-nos una mena de resum de tota la setmana: «Avui contemplem la glòria i el rebuig fins a la mort. La victòria i la mort. Els rams i la creu».

Avui és una porta oberta i una invitació a celebrar aquest misteri de la nostra salvació, misteri de mort i de vida, de creu i de resurrecció. Una invitació a tots els homes i a tots els pobles.

Encara hi ha molts lleons fora, molts llops i cabrits... Fora de la casa. Necessitem entrar. Tots. Perquè un no sap del tot si és llop o xai o lleó o cabrit...

No hi ha res millor que entrar i escoltar i celebrar, i cantar, i guardar en el cor. I què he d'escoltar i celebrar i guardar al cor? La Paraula de la Vida, l'amor viscut fins a l'extrem. Que és el que veritablement ens pacifica el cor. Deixar que Ell, Crist, toqui el teu cor a la teva circumstància concreta que estàs vivint.

Per a mi, avui, són significatives aquestes paraules:

«Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna dalt del cel!»

«El Senyor m'ha donat una llengua de mestre per dir a l'abatut una paraula d'encoratjament».

«No es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sino que es va fer no-res».

«Us asseguro que un de vosaltres em trairà».

«Pare si és possible que aquest calze s'allunyi de mi, però que no es faci com jo vull, sinó com vós voleu».

«Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat».

I cadascun de vosaltres pot escoltar mitjançant la Paraula proclamada, de la celebració, aquella invitació que li fa el Senyor en la seva vida concreta per viure l'amor sense mesura, fins a l'extrem. «Tots se'n tornaren a casa seva». «Déu va venir a casa seva i els seus no l'acolliren». Tu pots ser un d'aquests. Les celebracions són una invitació a entrar a la casa del Senyor. O que Ell entri a casa teva. I viure l'amor, que és el camí de la Creu i la Resurrecció. «Cim d'humanitat i brollador de Déu».