Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
La celebració de la Pasqua té lloc al llarg de les set setmanes que culminen en la Pentecosta. Els vuit primers dies formen una octava, consagrada, sobretot, a la presa de consciència del fet mateix de la Resurrecció de Crist i al record del baptisme, dins d'una litúrgia en la qual es barregen les al·lusions a l'Èxode (segons el cant d'entrada de cada dia) amb la memòria de l'esdeveniment salvador (exposat a les lectures). És que Crist ha ressuscitat, el que suposa per a nosaltres «alegria i joia», donat que, mitjançant Ell, renovem la nostra aliança amb el Senyor i demanem, en favor dels nostres germans acabats de batejar, la gràcia «de viure d'acord amb l'exigència del baptisme» (col.lecta). Fe i sagrament, sagrament i vida, heus ací la llei que ha d'observar l'actuació de tot cristià.
La primera lectura era dels Fets dels Apòstols [2, 14. 22b-33], el qual encapçalament era que «aquest Jesús, Déu l'ha ressuscitat; i tots nosaltres en som testimonis» (verset 32). I és que en el decurs de la setmana pasqual escoltarem el missatge apostòlic fonamental proclamat per Pere durant els primers dies de l'Església. Perquè Déu, donant acompliment a les profecies de l'Escriptura, ha ressuscitat a aqueix Jesús que fou crucificat, i del qual fet els apòstols en són testimonis.
El salm responsorial escollit ha estat el 15 [1-2 i 5. 7-8. 9-10. 11 (R.: 1)] que ens ha dit: Fora ídols! Perquè no tindràs cap déu fora de mi; i si de debò no anteposes res a la meva amistat, jo seré la teva joia i la teva festa. (També hem cantat la Seqüència pasqual i l'al·leluia).
I l'evangeli era de sant Mateu [28, 8-15] que manà dient: «Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran» (verset 10). I és que les santes dones es troben amb Jesús ressuscitat, el qual les encarrega de dir als seus deixebles que se'n vagin a Galilea on el veuran. I mentrestant els guardians de la tomba reben diners per a fer córrer que havien robat el cos de Jesús mentre dormien. Amén.