Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Ez 37, 12-14; Sl 129; Rm 8, 8-11; Jn 11, 1-45
«Jo sóc la resurrecció i la vida»
Ens diu Jesús en el nostre pelegrinatge quaresmal vers la Pasqua.
La mort de Llàtzer, l'amor de l'amic, Jesús plora com a home, perquè plora fent-se igual entre els homes, entre el dol de la casa de Llàtzer. No és un estrany en la casa de Llàtzer, Marta i Maria. Jesús se'ns apropa en els nostres plors, en els nostres dols.
«Jo sóc la resurrecció i la vida». Ens ho diu avui a cadascú de nosaltres. Ho creiem? Ho vivim?
«Si creus, veuràs la glòria de Déu».
Salut o malaltia, vida o mort, creure o murmurar. Avui el Senyor ens obre els sepulcres, els nostres propis sepulcres i ens infon el seu Esperit, perquè som de Crist. I, si ho creiem viurem i veurem la glòria de Déu realitzada en cadascú de nosaltres.
Puc murmurar: «Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no moris?
Puc creure: «Sí, Senyor, jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món».
Puc estar mort i sepultat, lligat de peus i mans pels meus pecats.
Puc tenir vida: Gràcies a l'Esperit, al seu Esperit que habita en nosaltres.
Puc emmalaltir: Si deixo de banda la vida en l'Esperit de Crist.
Puc tenir salut: Si en aquests dies de Quaresma practico la conversió del meu cor cap a la voluntat de Déu.
Tu, surt a fora! Tu, que vius en la foscor del teus sepulcres, surt fora a la llum de Crist! Tu, que ets mort pels teus pecats! Escolta el crit del Crist: «Jo sóc la resurrecció i la vida» Ressuscita i viu!
«Si creus, veuràs la glòria de Déu», realitzada en la teva pròpia carn, perquè Jesús ens deslliga de tot el que ens oprimeix per a viure en la plenitud la vida de l'Esperit. Crist ens encoratja i ens fa caminar amb una joia plena de deler espiritual cap a la Pasqua (cf. Regla de sant Benet 59, 7), cap a l'encontre definitiu amb Déu cara a cara en la vida eterna sense fi. Surt a fora del teu sepulcre i viu!