Benvolguda Enriqueta,
Gràcies per la teva carta, en la qual em comuniques el traspàs de la teva mare. La mort d'un ésser estimat és un moment dur, difícil, en la vida de qualsevol persona. La mort d'una mare, jo diria que és un moment molt especial. Un dolor especial, diferent, d'una absència especial diferent.
Em dius coses interessants a la teva carta que jo vull recollir en aquesta carta des del monestir, i que poden fer bé a més persones. Tens un sentiment de gratitud cap a Déu perquè la teva mare va ser un bon regal de Déu per a tu i per a la família. Un regal singular de Déu. Quin millor regal podem rebre sinó és la vida? I la mare és la mà de Déu que ens regala la vida. La mare és la col·laboradora fidel i eficaç del Déu de la vida. La mare fidel a si mateixa, a la seva condició maternal, és un tresor. Un tresor de delicadesa, de tendresa.
D'alguna manera, amb altres paraules, em dius tot això d'ella a la teva preciosa carta: «ens queden els records i la gratitud. La meva mare era una bona mare: amable, afectuosa, generosa, simpàtica, preocupada sempre per tot i per tots, amiga dels seus amics, col·laboradora en les seves parròquies, detallista». Una bona mare, una mare discreta. «Va marxar sense dir-nos adéu, sense fer-nos patir, sense donar-nos una mala nit». És la condició de la mare: aquesta discreció que la porta a estar com en un segon pla, però atenta a la vida, fidel a aquesta maternitat pròpia de la mare que li impedeix oblidar, renunciar a tot allò que pot fomentar més vida, engendrar més vida.
La mare jo diria que és una bella carta pasqual. La carta de Pasqua sempre és un pregó de vida nova, un missatge d'esperança, l'anunci d'una nova primavera. És la gran festa, la solemnitat primera dels cristians. La festa de la Resurrecció que ens disposem a celebrar.
El cor de la Simfonia n. 2 de Mahler, «Resurrecció» canta aquestes belles paraules:
«Ressuscitar, sí tu ressuscitaràs,la meva pols, després d'un breu repòs! Vida eterna
et donarà aquell que t'ha cridat. És per tornar a florir que tu has sembrat». A qui millor que una mare es podrien aplicar aquestes precioses paraules? La mare, des de sempre porta en les seves entranyes vida, vida eterna, cridada per estar al servei de la vida. Qui millor que una mare, podria parlar de «resurrecció»? Ella, que viu l'experiència única del néixer de la vida, ella que sent com ningú més la remor de les fonts de la vida.
Quin amor va mostrar Déu a la criatura humana posant la font de la vida, les seves Fonts, en les entranyes de la mare! Mai no acabarem de valorar la dignitat de la mare, la grandesa de la seva missió. «El Senyor fa coses grans amb nosaltres i estem en pau», una bella expressió que reculls a la teva carta, com una invitació a la pau, i a donar glòria a Déu i lloar-lo, perquè mitjançant les nostres mares, ens ha obert un camí per conèixer-lo a Ell, la font de l'Amor.
Enriqueta, gràcies per la teva carta una vegada més. Ens has permès, també, recordar amb amor i agraïment les nostres mares. Una abraçada,
+ P. Abat
