TEXTOS PER A LA QUARESMA
Diumenge 5è de Quaresma
Sant Gregori de Nissa, bisbe, Sobre la creació de l'home (SC 6,203-207)
El Crist se'n va a fer un miracle més sublim per tal que les obres visibles ens aproximin al miracle increïble de la resurrecció. Un dels amics del Senyor estava malalt: es deia Llàtzer. El Senyor, que es trobava lluny, refusa de visitar el seu amic, perquè la mort, en absència d'aquell que era la Vida, tingués ocasió i poder de fer la seva obra a través de la malaltia. El Senyor, encara a Galilea, explica als deixebles l'estat de Llàtzer; els diu, concretament, que se'n va per veure'l i per fer aixecar aquell que jeu. Després marxen de Galilea, perquè a Betània els havia d'iniciar a les prefiguracions de la resurrecció universal.
Havien passat quatre dies d'aquell fet. Ja havien acomplert amb el mort els ritus habituals i el cos havia estat dipositat en un sepulcre. El cadàver es començava a corrompre en les profunditats de la terra, segons les lleis normals. Era una cosa de la qual calia fugir, quan la natura es va veure constreta a retornar a la vida aquell que ja es corrompia, fins al punt que els seus familiars més propers no suporten que el Senyor s'atansi al sepulcre a causa de la fortor del cos descompost. Però aquest home, amb una sola paraula, és retornat a la vida. I així és fonamentada l'esperança de la resurrecció: allò que esperem per a la humanitat sencera, ho tenim realitzat concretament en un dels seus membres.
De la mateixa manera, en efecte, que en la renovació de l'univers, com diu l'Apòstol, el Crist mateix baixarà en un obrir i tancar d'ulls al crit de l'arcàngel, i al toc de corn farà aixecar els morts per a la immortalitat, de la mateixa manera, ara, aquell que, a l'ordre donada, es desvetlla de la mort dins el sepulcre com un que es desvetlla del son, surt de la sepultura en tota la seva integritat i en plena salut, sense que les benes d'amortallar amb què tenia lligats els peus i les mans li impedeixin de sortir.
Dels sermons sobre la Quaresma de sant Lleó el Gran, papa
Davant la proximitat dels dies que il·lustraran els misteris de la nostra salvació, hem de tenir cura amb més atenció de purificar els nostres cors i tenir un zel major per lliurar-nos als exercicis de virtut. També la nostra devoció ha de tenir alguna cosa més que de costum. Com més sublim és la festa, tant més cal que es prepari qui la celebra. Tinguem una cura més generosa per embellir la mateixa casa de l'oració amb un aparell més esplèndid.
Vegem si a l'íntim del COR es troba aquesta pau que dóna Crist (Jn 14,27). Si el desig espiritual no és combatut en ell per alguna concupiscència carnal, sinó que menysprea l'humil i té ànsies de grandesa (Rm 12,16); si no s'alegra amb algun guany injust, sinó que hi posa, a més, la seva satisfacció en l'augment immoderat de les seves riqueses, si, finalment, el bé de l'altre no el fa cremar d'enveja, o, per contra, el mal de l'enemic el fa saltar d'alegria. Com més santament passem aquests dies, tant més religiosament haurem mostrat que honorem la Pasqua del Senyor.
