DIJOUS DE LA SETMANA VII DEL TEMPS PASQUAL

Sant Efrem, diaca i doctor de l'Església

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

La gràcia que anem a sol·licitar de Déu «confiadament» (cant d'entrada) és el do de l'Esperit Sant, que Jesús va prometre als seus deixebles abans d'abandonar-los (cant de comunió). I és que l'Esperit, que és el llaç d'unió entre el Pare i el Fill, és també el que ens uneix a nosaltres amb el Pare i el Fill. I en procedir del Déu creador, és l'únic que pot crear-nos de nou a fi que «ens faci pensar tal com us és plaent i ens faci viure d'acord amb la vostra voluntat» (col.lecta). Però, com sigui que l'Esperit Sant és l'envia't del Fill, Crist és qui ens disposa per a la seva vinguda. I ho fa per mitjà de l'Eucaristia, obrint-nos «a fi que puguem arribar a fruir plenament dels dons de l'Esperit» (postcomunió). Avui fem memòria a la missa del diaca sant Efrem, que posà els fonaments de l'escola teològica a Edessa (l'actual Turquia), on morí l'any 373. Efrem és ensems un místic –la qual contemplació procedeix d'una ascesi rigurosa-, un doctor centrat igualment en la alta doctrina com en la catequesi del poble, i un poeta a qui l'Església de llengua siríaca va anomenar «l'arpa de l'Esperit Sant». La producció d'Efrem és considerable, però posada sempre al servei de la catequesi. Baix la forma d'himnes i homilies rimades, el diaca de Nísibe i Edessa segueix ensenyant el poble, segons un mètode que es presta a la memorització. La poètica d'Efrem, d'inspiració més aviat semítica, s'aparta un xic de l'occidental, per les seves metàfores i hipèrboles, tot i que la seva obra està transida d'una finíssima inspiració d'amor a Crist i a la Verge mare de Déu.

La primera lectura ha estat dels Fets dels Apòstols [22, 30; 23, 6-11], on Pau és encoratjat a donar també testimoni de Crist a Roma (cf. verset 11). I és que Pau, que era a Jerusalem, compareix davant del Sanedrí i defensa la pròpia causa amb habilitat i èxit. I escolta del Senyor que li diu que serà a Roma, on, a partir d'ara, deurà donar testimoni d'Ell.

El salm responsorial era el 15 [1-2 i 5. 7-8. 9-10. 11 (R.: 1)] que ens ha dit: Fora ídols! Ja que no tindràs cap altre Déu fora de mi. I si de debò no anteposes res a la meva amistat, jo seré –ens diu Déu- la teva joia i la teva festa.

I l'evangeli era de sant Joan [17, 20-26], que ens ha insistit, en què els qui creuran en Ell, "siguin plenament u" (verset 23). I és que després d'haver pregat pels seus deixebles, Jesús ho fa ara pels qui creuran en Ell, a fi que siguin "u" com el Pare i Ell són "u". Perquè semblant unitat serà per al món el senyal de què Jesús és realment l'envia't del Pare. Amén. Al·leluia.