8 de juny de 2011

DIMECRES DE LA SETMANA VII DEL TEMPS PASQUAL

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Ac 20,28-38; Sl 67; Jn 17,11b-19

Pau s'acomiada amb unes paraules de Jesús: «Fa més feliç donar que rebre». Pau ens exhorta a viure, desfent-nos la vida per als altres.

Jesús amb la pregària al Pare, s'acomiada dels deixebles abans de la seva Passió: «Pare Sant, guardeu els que vós m'heu donat, perquè siguin u com ho som nosaltres». Jesús prega perquè siguem consagrats en la veritat. Una consagració que ens ve de la unió entre tots nosaltres creients com som. Unió que pren el model de la unió del Pare i del Fill, amb l'Esperit Sant.

Davant la fe ens cal aquesta unió. Perquè no hi ha dubte que davant la fe tenim l'amenaça del món de la incredulitat, la falsedat que obstaculitzen la veritat: la Paraula de Déu que hem rebut.

No som del món, com Jesús no és del món. Però, estem en el món i la nostra tasca està en el món, com Jesús ens ha deixat en herència la seva tasca en el món.

La nostra comunitat propaga la llum de Crist. Allà on es trobi en la mesura en que una comunitat cristiana viu la unitat, aquesta serà testimoni de Crist.

No som del món. Però, què hem de fer? No podem fugir del món, no podem desentendre'ns del món, sinó més bé entendre'l en la nostra pregària, en la nostra ajuda, en la nostra fe, posant llum on hi ha foscor, desfent-nos la vida per als altres.

Tot això és la tasca de la nostra vida. La vida del cristià és donar la vida pels altres, vivint amb la confiança que no estem mai sols. L'Esperit del Senyor ve a nosaltres i ens ajuda.