15 de juny de 2011

DIMECRES DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY (I)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
2Co 9,6-11; Sl 111; Mt 6,1-6.16-18

Volem esperar la recompensa? Volem esperar la recompensa del nostre Pare del cel? Per això, avui preguem pels nostres germans difunts. Nosaltres volem que els qui ens han precedit tinguin la recompensa del cel.

Nosaltres però, ens hem de fixar en les prescripcions que Jesús ens assenyala avui: les bones obres, l'almoina, l'ajuda en definitiva vers els altres, la pregària i el dejuni. Són prescripcions del poble jueu. Però, Jesús ens mostra la novetat de la pràctica religiosa.

Res de visible. Ni tan sols la humilitat s'ha de fer visible: «que la mà esquera no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi en secret», «tancat amb pany i clau i prega el teu Pare», «que la gent no sàpiga que dejunes». Res de visible.

Volem esperar la recompensa? Jesús ens invita a aprendre a ser invisibles. Cal fer el bé, donar ajuda al necessitat, pregar, dejunar de moltes coses; però tot s'ha de fer sense fer-ho visible. Qui t'ho ha de recompensar: «veu tot el que és secret».

Ens interessa més que ho vegi Déu, que no els homes. La recompensa dels homes és molt fàcil d'obtenir-la; però, és caduca. La recompensa de Déu és més costosa; però, és eterna.

Els qui ens han precedit ja estan en possessió de la recompensa. Si més no, preguem per aquesta intenció avui. Nosaltres també la volem aconseguir.