Benvolguda Pilar,
M'explicaves fa un temps que havies agafat un «virus espiritual» bastant fort que et va descompondre la ment, el cor, els nervis i tot l'ésser... Evidentment, vivim uns temps en què apareixen amb molta freqüència virus de tota mena que descomponen la vida humana. Virus i bacteris fins i tot als cogombres que porten la descomposició a les relacions entre els pobles. I no falten virus que provoquen descomposició fins en la vida de la mateixa Església.
Potser he recordat aquesta carta teva en llegir la Paraula de Déu de la propera festa de Pentecosta: «Els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribueix és un de sol. Hi ha diversos serveis, però tots servim un mateix Senyor. Diversos miracles, però tots els obra el mateix Déu». Excepte «el miracle diari» dels humans que ens entossudim a trencar, a trossejar, trepitjar unes bones relacions.
Considero que hi ha dues paraules mútuament implicades que hauríem de preservar: UNITAT i DIVERSITAT. Estic convençut que ens falta saviesa per aconseguir-ho. Qui té el poder exigeix unitat. Tot ha d'estar controlat. Submissió, no hi ha d'haver veus discordants. Tots hem de representar el paper que se'ns concedeix, que se'ns indica en la representació d'aquest teatre del món.
Qui està en la diversitat, exigeix llibertat, tolerància, respecte. El divers vol ser «ell mateix», afirmar el seu «jo». Hi ha virus de la unitat i de la diversitat que són mortífers, que descomponen ment, nervis, cor.
Hauríem d'aprendre dels bons pintors que fan obra artística bella. L'artista sap que la seva obra serà bella si hi ha una intel·ligent combinació sobre la tela: idea, color, llum, ombres... L'artista és l'artífex d'una obra bella, però sempre que respecti la diversitat, una sàvia combinació d'elements diferents. Els colors donen lloc a aquesta bellesa quan hi ha una encertada i artística combinació. Només que aquí caldria subratllar la particularitat que els «colors humans» tenen una independència pel que fa a l'artista. Ja seria bonic que «el color vermell» per exemple, o el que fos pogués compartir, amb qui l'utilitza i aplica en la tela, criteris per a un encert més en la creació de bellesa.
Jo crec que això és possible, i desitjable, en la vida humana. Tenim al nostre abast fer una obra més bella. N'hi ha prou que l'ÚNIC no es consideri únic. I que el DIVERS només es contempli com divers i sabent que per la seva mateixa naturalesa està cridat a tenir una sàvia composició, una encertada i humana relació. Serà per això que al llarg de la història humana hem progressat tant a nivell tecnològic, i tan poc a nivell moral i ètic, i fins i tot religiós?
Pilar, hem de guardar-nos dels virus, i de manera especial dels espirituals. Una abraçada,
+ P. Abat
