5 de juny de 2011

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS PASQUAL
Diumenge 7è de Pasqua: L'Ascensió del Senyor

D'una exhortació antiga de la litúrgia mossàrab
Vulgueu, germans estimats, deixar el feix dels vostres pensaments massa terrestres, alçar ben alt el vostre esperit i emprendre el vol vers les regions celestials. Seguiu amb els ulls del cor la humanitat que el Crist ha volgut prendre, i que ara és exaltada fins al punt més alt del cel. L'objecte de la nostra contemplació no és altre que Jesucrist, nostre Senyor. Ell és el qui canvia la humilitat de la nostra condició de la terra amb la noblesa de la ciutadania celestial. Ens cal, certament, una vista penetrant per a poder considerar el lloc on hem de seguir-lo.

Avui, el nostre Salvador, després d'haver pres la nostra carn, retorna al tron de la divinitat. Avui ha presentat al Pare aquella humanitat que havia lliurat als sofriments. I exalta a dalt del cel aquella humanitat que a la terra havia pres la condició d'esclau. Avui entra a la glòria aquell que havia experimentat la mort i el sepulcre. I aquell que, per vèncer la mort, ens ha enriquit amb el do de la seva pròpia mort, ara, per l'exemple de la seva resurrecció, ens obre a l'esperança de la vida.

Avui retorna al Pare aquell qui havia estat enviat pel Pare, sense perdre la igualtat que tenia amb ell. Avui retorna al cel aquell qui, en abandonar-lo, no havia pas estat privat de l'honor dels esperits celestials. Avui aquell que és una sola cosa amb el Pare ha entrat al cel amb la nostra humanitat.

Implorem, doncs, d'aquest Pare, en nom del seu Fill, el nostre Salvador, el do del seu Esperit, la gràcia de l'eterna benaurança, l'ascensió vers la ciutat joiosa, el progrés de la veritable fe, l'anorreament de les nostres infidelitats.

Estiguem-ne segurs: ell que ens ha cercat quan érem esgarriats, bé ens escoltarà ara en la glòria. Es farà semblant als qui som seus, ell que quan érem estrangers no ens va pas faltar. Ens prodigarà els seus favors, als qui creiem en ell, ja que ens atorgà la seva assistència quan encara l'havíem de conèixer. No ens deixarà pas orfes, ell que donà la dignitat de fills als qui per natura li érem enemics. Ens concedirà el que li demanem amb confiança, ell que ens ha promès l'Esperit de santedat. Amén.

Dels sermons de sant Joan Crisòstom, bisbe, sobre l'Evangeli segons sant Mateu (90,2-4)
«En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea. En veure'l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren». Aquesta és, em sembla, la darrera aparició de Jesús a Galilea. És ara que els envia a batejar. I si és cert, com acabem de sentir, que alguns van dubtar, admirem la sinceritat dels evangelistes que, ni en el darrer moment, no ens amaguen els seus defectes. Tanmateix, fins i tot els qui van dubtar, hem de suposar que, en veure el Crist, quedaren fortificats en la seva fe.

¿I què els diu, Jesús, als seus apòstols? «Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra». Mirem com els parla, tal com solia, amb termes humans, perquè no havien rebut encara l'Esperit Sant que els permetria d'enlairar-se per damunt de les realitats humanes. «Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat». El que ell havia manat, això és, els seus ensenyaments i els seus preceptes.

Després, com que la tasca que els confiava era realment molt gran, els diu per encoratjar-los: «"Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món". I no solament amb vosaltres, sinó amb tots els qui després de vosaltres i gràcies a vosaltres creuran en mi». Com que els apòstols no podrien durar fins a la consumació dels segles, el Senyor parla als seus fidels com a un sol cos. Sembla que els digui: «No us excuseu amb les dificultats de la tasca que us encomano, perquè sóc amb vosaltres per ajudar-vos en tot.

»En canvi, com ja us ho he dit tantes vegades, els béns que posseireu en herència en el món venidor no tindran fi». Així, doncs, enfortint-los i encoratjant-los amb el record del darrer dia, els envia a realitzar llur missió. Dia certament desitjable per a tots els qui viuen practicant les bones obres! Dia certament espantós per als qui viuen enfonsats en el pecat! No ens acontentem, però, de témer i d'estremir-nos: mirem més aviat de convertir-nos, ara que encara hi som a temps. Si volem desempallegar-nos de la maldat, podem. Mols ho feren abans que fos instaurat el temps de la gràcia; molt més, doncs, ho podrem fer nosaltres després de la gràcia.