DIJOUS DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Ac 13,13-25; Sl 88; Jn 13,16-20

«Feliços vosaltres si ho practiqueu».

I què hem de practicar? Ja ho sabem prou. Però, de vegades se'ns oblida. Jesús ha mostrat als seus deixebles com cal actuar. Hom pot ser amo o criat, mestre o deixeble. La característica principal és que Jesús ha rentat els peus als seus amics. Jesús s'ha posat al seu servei.

«Feliços vosaltres si ho practiqueu». La nostra felicitat estarà en el posar en pràctica allò que Jesús ha iniciat. Cada cristià, que vulgui seguir mínimament a Jesús, sols ha de buscar la felicitat, posant en pràctica l'escola de Jesús, l'escola del servei diví.

Això, sembla molt monàstic, que és tasca exclusiva dels monjos, oi? I, tant! Però, no és exclusiva d'un prevere, d'una religiosa. És inclusiu de cada seguidor de Crist.
També, podem actuar com Judes: «El qui menjava amb mi , compartint el meu pa, m'ha traït el primer». Nosaltres ens nodrim de l'Eucaristia. Però, també el podem trair no posant en pràctica el que sabem.

«Els qui acolliran aquells que jo enviaré m'acolliran a mi, i els qui m'acolliran a mi acolliran aquell que m'ha enviat». Per sant Benet: en l'hoste, en el pelegrí, és el Crist a qui s'acull.

I, endinsant-nos una mica més és en el servei, en el treball ben fet, en la donació de la teva vida per als altres, és a Déu a qui lliures la teva vida entera. No és això el què hem de fer?

«Feliços vosaltres si ho practiqueu».