TEXTOS PER AL TEMPS PASQUAL
Diumenge 4t de Pasqua
Del comentari a l'evangeli segons sant Joan, de sant Tomàs d'Aquino
«Jo sóc el bon pastor». És evident que el títol de pastor convé al Crist. Ja que de la mateixa manera que un pastor mena el ramat allà on hi ha pasturatge, així també el Crist restaura els fidels amb un nodriment espiritual, el seu propi cos i la seva pròpia sang.
Per diferenciar-se del pastor que no és pastor i del lladre, Jesús precisa que ell és el bon pastor. Bo, perquè defensa el seu ramat amb la mateixa valentia que un bon soldat defensa el seu país. Per altra banda, el Senyor diu que el pastor entra per la porta, i fins i tot ell mateix s'anomena la porta. Així, doncs, quan es declara pastor, cal comprendre que és ell el qui entra i que només es pot entrar a través d'ell. I això és ben veritat, ja que manifesta que coneix el Pare per ell mateix, mentre que nosaltres entrem a través d'ell i és ell el qui ens dóna la felicitat. Fixem-nos bé en el fet que ningú, fora d'ell, no és la porta, ja que ningú més no és tampoc la llum. Així, sant Joan Baptista no era pas la llum, sinó que vingué per donar testimoni de la llum. El Crist, en canvi, és la llum que il·lumina tot home. Ningú, doncs, no pot anomenar-se la porta, perquè Crist s'ha reservat per a ell tot sol aquest títol.
Però, en canvi, el títol de pastor l'ha conferit a d'altres, l'ha donat a alguns dels seus membres. Efectivament, Pere fou pastor, com també els altres apòstols, i ho són també tots els bisbes. «Jo us donaré pastors —diu Jeremies— segons el meu cor». Per bé que els caps de l'Església —que també en són fills— siguin pastors, el Crist diu: «Jo sóc el bon pastor», per mostrar-nos la força única del seu amor. Cap altre pastor no és bo si no està unit al Crist per la caritat, esdevenint així membre del pastor veritable.
El servei del bon pastor és la caritat. Per això mateix Jesús diu que ell dóna la seva vida per les seves ovelles. Fixem-nos què és el que el distingeix: el bon pastor vetlla per l'interès del seu ramat, mentre que el pastor dolent cerca el seu propi interès. És ben bé el que diu el profeta: «Ai dels pastors d'Israel, que es pasturen ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat?». Aquell que no fa altra cosa que servir-se del ramat per al propi interès no és un bon pastor. Un bon pastor, en el sentit ja natural, ha d'aguantar moltes coses si vol tenir cura del ramat, tal com diu Jacob: «De dia la calor em devorava, i de nit el fred».
Sermó en la Resurrecció del Senyor, de sant Lleó el Gran, papa (2,3-5)
Si amb el cor creiem sense vacil·lació allò que confessem amb els llavis, som nosaltres els qui en Crist hem estat crucificats, morts, sepultats, i també en ell hem ressuscitat al tercer dia. Per això diu l'Apòstol: «Per tant, si vau ressuscitar amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, no les de la terra. Perquè vau morir, i la vostra vida està amagada amb el Crist en Déu. Quan el Crist, la nostra vida, es manifestarà, també vosaltres us manifestareu amb ell en plena glòria». I perquè els fidels sàpiguen que tenen allò que els donarà la força d'enlairar-se a la saviesa que ve de dalt, menyspreant les concupiscències del món, el Senyor ens fa el do de la seva presència, dient: «Jo seré sempre amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món». No és pas en va que l'Esperit Sant havia promès per boca d'Isaïes: «Quan la verge que està encinta tindrà un fill, li posarà Emmanuel, es a dir, Déu-amb-nosaltres». Així, doncs, Jesús acompleix el significat del seu nom i, si se'n puja al cel, no abandona pas els qui ha adoptat; el qui seu a la dreta del Pare és el mateix que habita en tot el cos; i el qui ací baix ens mou a ser pacients és el mateix que des de dalt ens convida a la glòria.
