13 de maig de 2011

DIVENDRES DE LA SETMANA III DEL TEMPS PASQUAL

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

La «missa» s'obre amb una visió de glòria: la del Crist de la Pasqua, que és l'Anyell degollat i viu, i rei de l'univers (el cant d'entrada). Mentre que, superant tota imatge, el cant de comunió ens reitera el missatge pasqual, en dir: «Jesucrist crucificat va ressuscitar d'entre els morts i ens va redimir» (l'antífona de comunió). Per tant, el misteri pasqual de Crist és elnostre propi misteri, tot i que nosaltres el vivim a l'Eucaristia, que és una font inextingible d'amor envers nosaltres (així a la postcomunió) i mitjançant la qual l'Esperit Sant, que ens ajuda a descobrir Crist i a ressuscitar a «una vida nova per l'amor que ens infon» (a la col.lecta), i ens empeny a transformar-nos en «una ofrena eterna en honor vostre» (a l'oració sobre les ofrenes), això és: a honor de Déu.

La primera lectura ha estat dels Fets dels Apòstols [9,1-20], el qual títol del text podem dir que és: que «aquest home —Pau— és el meu instrument preferit per fer conèixer el meu nom als pagans» (verset 15). I és que Pau, o Saule, va ser cridat misteriosament per Déu per fer-lo esdevenir un dels grans apòstols de la religió de Jesús, a la qual ell mateix —Pau— primerament l'havia perseguida, i des d'ara ha de defensar-la i donar-la a conèixer als pagans. I això perquè Pau havia de convertir-se prèviament i reconèixer que la glòria de Déu pertany igualment a Crist, i descobrir aquest darrer present en els deixebles que ell mateix havia perseguit.

El salm responsorial escollit ha estat el 116 [1 i 2; amb la Resposta de Mc 16, 15: d'aneu i anuncieu l'evangeli per tot el món]. I és que aquest esquitx de salm, que és el 116, és suficient per a interrogar-nos: de si la fidelitat del Senyor durarà sempre, però, i la nostra, durarà gaire?

I l'evangeli era de sant Joan [6, 52-59] que deia: «la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda» (verset 55). Això és, que responent a l'admiració del seu auditori, Jesús afirma amb tota claredat, que: si algú vol posseir la vida ha de menjar la seva carn i beure la seva sang, ja que el mannà del desert era important per a defensar-se de la mort, però, en tant que, aquest nou aliment, darà la vida eterna. I és, per tant, acceptar d'ésser alimentats per aquest pa i abeurats per aquesta beguda, perquè aquestes són les realitats de la fe a les quals ens convida la celebració de l'Eucaristia. Amén.