TEXTOS PER AL TEMPS PASQUAL
Diumenge 2n de Pasqua
Dels sermons de sant Tomàs de Villanueva
«Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas». Tossuderia realment admirable: No hi val l'autoritat de tots els germans, ni la joia manifesta, per fer-lo creure. Calia una aparició del Senyor, per posar-hi remei, ja que el bon Pastor no podia pas sofrir que es perdés cap de les seves ovelles. Així ho havia pregat al Pare: «Dels qui m'heu donat, no n'he perdut ni un de sol». Que ho aprenguin els bisbes: quina sol·licitud no han de tenir per les ovelles que els han estat encomanades, si el Senyor es volgué aparèixer tan sols per una d'elles!
Mostrar tota la sol·licitud, no estalviar cap esforç amb vista a salvar una sola persona, no és pas una ocupació de poca importància per a un bisbe. Aquell qui retorna a la pleta una ovella que s'havia esgarriat, es guanya un poderós defensor davant Déu.
«Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Sortosa la mà que va merèixer d'escrutar els secrets del costat del Senyor. Quanta riquesa no hi trobaria! D'aquell costat, Joan n'havia pouat els misteris divins, quan hi havia reclinat el cap. Tomàs hi descobrí tresors. Quina escola no era aquella que ha format uns deixebles d'aquesta magnitud! L'un, enlairant-se més amunt dels astres, podia escriure coses admirables sobre la divinitat: «Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu». L'altre, tocat pel mateix raig de la Veritat, exclama d'una manera sublim: «Senyor meu i Déu meu!» Aquesta confessió, més gran que la incredulitat, no podia ressonar més profundament: tot el que la fe pot contenir hi és expressat amb poques paraules.
Oh admirable profunditat! Palpa l'home i l'anomena Déu! Si hagués escrit mil llibres, no hauria aprofitat tant a l'Església de Déu. De quina manera més oberta i més fidel anomena Déu el Crist! Paraula realment útil i necessària per a l'Església de Déu, amb la qual, ja en altre temps, foren extirpades les heretgies. Pere fou lloat quan digué: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu!» Encara és més clar el que ara afirma Tomàs: «Senyor meu i Déu meu!» Amb una senzilla paraula proclama les dues naturaleses en el Crist. «Perquè m'has vist has cregut? Sortosos els qui creuran sense haver vist!» Quin gran consol no ens ve, germans, d'aquestes paraules! Sempre que les diem, som moguts a exclamar: «Sortosos aquells ulls! Sortosos aquells temps! Sortosos aquells dies que van merèixer de veure i contemplar aquests misteris tan grans!». És a dir: «Sortosos els ulls que veuen el que vosaltres veieu». Però el Senyor ens diu també: «Sortosos els qui creuran sense haver vist». Allò fou un gran consol, això té més mèrit. La visió alegra, però la fe honora molt més.
De les Catequesis de Jerusalem, Catequesi 21
Batejats en Crist i havent-vos revestit de Crist, heu adquirit una condició semblant a la del Fill de Déu. Ja que Déu, que ens predestinà a ser fills seus d'adopció, ens feu conformes al cos gloriós de Crist. Per això, fets partícips del Crist (que significa ungit), no sense raó sou anomenats ungits; i és referint-se a vosaltres que el Senyor va dir: «No toqueu els meus ungits».
Vau ser fets crists (o ungits) quan vau rebre el signe de l'esperit Sant; tot s'acomplí en vosaltres en imatge, ja que sou imatge del Crist. Ell, en efecte, en ser batejat al riu Jordà, sortí de l'aigua, després d'haver-hi comunicat l'efluvi fragant de la seva divinitat, i llavors davallà sobre d'ell l'Esperit Sant en persona, i es posà damunt d'ell com damunt el seu semblant.
D'una manera similar, vosaltres, després que vau pujar de la piscina baptismal, vau rebre el crisma, símbol de l'Esperit Sant amb què va ser ungit Crist. Pel que fa a això Isaïes, en una profecia referent a si mateix, però en tant que representava el Senyor, diu: «L'Esperit del Senyor és sobre meu, perquè el Senyor m'ha ungit; m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres». Vosaltres, en ser ungits materialment, heu estat fets partícips de la naturalesa del Crist.
