14 de maig de 2011

SANT MATIES, APÒSTOL

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 1,15-17.20-26; Sl 112; Jn 15,9-17

Estimats germans: Un dels records més vius i entranyables de la meva infància és quan feia d'escolà a la parròquia. Un venerable frare caputxí de llargues barbes ens contava històries de sants. Ens va ensenyar que tota la nostra vida pot convertir-se en un diàleg amb Déu, que parla i escolta, que crida i espera la nostra resposta, aquella decidida resposta feta donació i fidelitat. Aquestes idees són semblants a les que he llegit fa poc en el núm. 24 de la Exhortació apostòlica Verbum Domini de Benet XVI.

Els sants mediten la Paraula de Déu i la compleixen. Estem cridats per la Gràcia de Déu a unir-nos a Crist com les sarments al cep. Així som transformats per Ell, l'únic que pot respondre a la set que hi ha al fons del nostre cor. La certesa d'haver estat elegit, de sentir-se estimat, de descobrir la voluntat de Déu... desperta en nosaltres moltes energies vitals. Sant Maties ho va experimentar i va donar la vida, fins i tot en el martiri. Sabem molt poques coses del nostre sant, però no importa. El gra que mor al solc és petit i insignificant, però dóna vida a noves espigues que alegren la bellesa del camp i que es converteixen en el nostre aliment fonamental.

«La paraula de Déu és viva i eficaç... discerneix les intencions i els pensaments del cor» (He 4,12). La Paraula de Déu il·lumina, purificant i millorant allò que hi ha dins nostre. Aquest hauria de ser el resultat de la lectura meditativa del fragment evangèlic d'avui que forma part del capítol 15 de sant Joan: «Jesús, el cep veritable». Les paraules de Jesús al darrer Sopar són tot un programa de vida: ser humils i servir com Jesús, que rentà els peus als deixebles; fiar-se de Jesús, el camí que porta al Pare, i estar unit a Ell; acollir l'Esperit i els seus dons; creure en l'acció de l'Esperit, que canvia la tristesa en alegria; pregar com Jesús, intercedint pels altres. Com portar-ho a terme? «Les intencions i pensaments del nostre cor» es posen en sintonia amb l'Evangeli quan ens unim a Déu, font d'un Amor que és relació, que es comunicació.

Si confiem en les nostres pròpies forces, som incapaços d'estimar autènticament perquè les nostres mesures són massa rígides i interessades. Només si ens endinsem en l'amor del Crist, voldrem estimar com Ell i tenir el coratge de donar la vida pels altres: almenys, ho hem d'intentar Estic convençut que la força del seu amor pot transformar-nos interiorment, purificant el nostre amor limitat per l'egoisme. Només l'amor és el camí que pot conduir-nos a la plenitud de la vida. Una vida que dóna fruits.

Voldria acabar l'homilia del dia del meu Sant amb unes paraules que els preveres diem en la Pregària Eucarística III: «Pare... concediu-nos que, els qui reben el Cos i la Sang del vostre Fill, plens del seu Esperit Sant, siguem en Crist un sol cos i un sol esperit».