DIUMENGE III DE PASQUA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 2,14.22b-33; Sl 15; 1Pe 1,17-21; Lc 24,13-35

Estimats germans i germanes,

Els Evangelis d'aquests dies descriuen les aparicions del Senyor ressuscitat. El relat d'avui presenta una gran riquesa literària i teològica. És un text preciós que ens invita a una reflexió personal. Descriu perfectament el procés de la fe que van fer els dos deixebles d'Emaús, que ens resulten simpàtics perquè ens hi podem sentir identificats. Així, doncs, podem contemplar com Jesús es fa present en el camí dels deixebles, un camí marcat pels dubtes i el desconcert. Són deixebles que havien cregut en Jesús, que esperaven la salvació d'Ell, però que no entenen què ha passat i ara se senten desencisats. Jesús es fa present en aquesta situació, els acompanya, fa camí amb ells, encara que no el sàpiguen reconèixer. A nosaltres ens passa quelcom semblant a ells: Tenim a Jesús per company de camí, sense ser massa conscients de la seva presència perquè la nostra mirada està pendent de massa coses.

Jesús ressuscitat es fa també present en el camí de la vida dels cristians i cristianes d'avui. Ell fa camí amb nosaltres, compartint els dubtes, les dificultats i les mediocritats de la nostra vida i de la nostra fe. Ell ens ajuda a il·luminar la nostra vida amb la seva Paraula. La paraula explicada dóna llum i l'entenen els senzills, segons un Salm. Cal aprofundir la nostra fe amb l'estudi amorós de la Paraula de Déu. Podem admirar la fe senzilla i confiada de molts cristians. La fe creix i s'enforteix amb el coneixement i la meditació, amb la pregària. Aquesta es la primera gran lliçó de l'Evangeli que acabem d'escoltar: Anem descobrint Jesús quan l'escoltem, perquè ens fa conèixer el sentit de les Escriptures. Jesús convida a aquests dos deixebles, i a nosaltres també, a reflexionar a partir de la Paraula de Déu.

D'una forma molt significativa, els deixebles reconeixen Jesús quan parteix el pa. En aquell moment se'ls obriren el ulls i el reconegueren. A nosaltres ens passa el mateix; el gran gest d'Amor de Jesús no pot passar desapercebut: l'Eucaristia esdevé un moment privilegiat per experimentar la presència de Jesús ressuscitat enmig nostre. Per això tenim posada en Déu la fe i l'esperança. Una fe i una esperança que tenen conseqüències en la nostra manera de viure: Per tant, cal vetllar sobre la vostra conducta durant l'estada en aquest món, segons ens recorda Sant Pere.

La segona gran lliçó de l'Evangeli d'avui ens fa entendre que en el nostre camí de cada dia necessitem la presència i l'ajuda de Jesús per anar endavant. Necessitem asseure'ns sovint a la seva taula on som convidats a participar del Pa de la Paraula i del Cos del Senyor. El coneixement ens porta a l'amor. L'Eucaristia és el Sagrament de l'Amor. Ens trobem aquí aplegats. Crist ens invita a la conversió i a estimar-nos tal com Ell ens ha estimat. Se'ns obren els ulls quan, escoltant la Paraula, fem el recorregut interior acompanyats per Jesús. Contemplem els altres amb amor quan deixem que el vent suau de l'Esperit de Déu penetri dins del nostre cor, i el seu foc purifiqui el nostre amor fent-lo més misericordiós i generós.

Queda't amb nosaltres, Senyor, perquè ningú con tu no ens fa feliç (del Salm 15). Et demanem que no ens deixis mai sols en el camí de la nostra vida quotidiana: siguis amb nosaltres en les alegries i en les penes. Ajuda'ns a anar descobrint la teva presència i el teu amor en tot allò que hem de viure, i feu que et descobrim en els altres. Ensenya'ns, Senyor, el camí que duu a la vida... al teu costat delícies per sempre (del mateix Salm).