DIMECRES DE LA SETMANA III DEL TEMPS PASQUAL

Els sants Abats de Cluny

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Ac 8,1b-8; Sl 65; Jn 6,35-40

«Jo sóc el pa que dóna la vida». Ni fam, ni set, ni res ens mancarà si tenim la nostra voluntat al seu voler. El creure ens porta a la voluntat del Pare, a tenir vida eterna. El nostre Déu és Déu de vida, malgrat els embolcalls de mort que podem arrossegar. Déu se'ns dóna ell mateix com aliment per superar totes les dificultats d'aquest món trencadís, per a ressuscitar-nos per a la seva vida, per a ser configurats com a fills eterns de l'etern Pare. Mentrestant mengem el que ens fa profit per a la vida, viàtic de cada dia. Assaborim la fe en Déu. Degustem la vida que tenim per donar fruits per a la vida eterna, llavors de resurrecció.

«Jo sóc el pa que dóna la vida». Ens ho diu Jesús a cadascú de nosaltres. Si Jesús és el pa que dóna vida. També nosaltres hem d'esdevenir pans per donar vida als nostres germans.

Els sants Odó, Maiol, Odiló, Hug i el beat Pere el Venerable, abats de Cluny, esdevingueren pa de vida per als seus monjos, per als seus temps.

Donem-nos nosaltres també en pa de vida per als altres. Que el nostre germà es pugui alimentar del meu pa. Tal vegada el nostre pa no estigui ben pastat, tingui grumolls, no estigui ben cuit, això ja ho sabem que no som perfectes. Però, cadascú té el seu mos d'aliment per als altres. La vida eterna la tindràs en la mesura que tu et fas pa i dones la vida per als altres.