28 de maig de 2011

DISSABTE DE LA SETMANA V DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Ac 16,1-10; Sl 99; Jn 15,18-21

«Les comunitats de creients es consolidaven en la fe». Pau anava evangelitzant allà on l'Esperit el portava. Perquè tots reconeguin: «Que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus». Reconeixement que ens porta avantatges i desavantatges.

Si som de Crist, com ell, patirem persecucions. Sembla que això no sigui agradable. Però, trobarem l'avantatge de la persecució. I, la persecució ens permetrà l'avantatge de poder donar testimoni.

Si no som clarament de Crist. Ens trobarem en l'inconvenient que el món i les seves pompes ens estimen. I, tal vegada afalagats ens quedarem vivint a mig gas la nostra existència passatgera i caduca.

Però, quin nom portem? Cadascú portem un nom i una història. Jesús ens invita a reflexionar la nostra vida. No ens podem quedar en la capa superficial de l'estètica del testimoni. Cal aprofundir en la contemplació de la bellesa de Crist, la qual ens adreça a donar la vida si cal. «El servent no és més que l'amo». Si Jesús ha passat per una passió i mort, cadascú hem de travessar aquesta passió i mort, configurant-nos en el perseguit i odiat de la nostra societat, on hi és el Crist. Però, també amb la seva resurrecció ens ha mostrat a tots l'avantatge de la nostra fe.

No tinguem por, si portem el seu nom, si som els seus escollits, vivim amb tota confiança la nostra existència lliurats a la seva voluntat. I, en l'odi i la persecució donem-ne gràcies a Déu, perquè és quan toquem el seu amor.