7 de maig de 2011

DISSABTE DE LA II SETMANA DEL TEMPS PASQUAL

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 6,1-7; Sl 32; Jn 6,16-21

Estimats germans,

L'Evangeli presenta algunes vegades situacions semblants a la d'avui. Els perills amenacen els deixebles de Jesús. Ja s'havia fet fosc i Jesús encara no havia vingut. Quan Jesús no hi és, ens encercla la foscor. Si ens manca la Llum, que és Ell, no encertem el camí. El Bon Pastor, Jesús, ens guia pels camins segurs (Salm 22). Però totes les situacions són cícliques, i tornem a viure-les. El vent bufava molt fort i el llac s'encrespava. És una imatge de la nostra vida. I... per què no apareix Déu immediatament i ens ajuda?. Podem estar d'acord o no en aquesta resposta: Perquè vol que aprenguem a caminar en la fe, que confiem en Ell, malgrat que no el veiem. La fe és la nostra demostració d'amor a Déu.

Pensem que sentim Déu a prop quan no tenim dificultats i quan la mar està en calma. Però segons l'Evangeli, enmig de la tempesta també es realitza la trobada amb Jesús. Les temptacions poden fer-nos forts. Així ho creia l'abat Antoni en el desert d'Egipte: compara la temptació amb un huracà que fa que l'arbre hagi d'enfonsar més les seves arrels. Jesús, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar (He 4,15). Jesús comparteix la nostra experiència, ha passat per ella amb alegries i penes. I continua dient: Sóc jo, no tingueu por.

Sabem reconèixer Jesús? Com els apòstols, el veuen però pensen que és un fantasma i ens espantem. La mar es revolta en la nit fosca quan no hi han perspectives, quan les seguretats de fora s'enfonsen, quan perdem la feina, quan el matrimoni es trenca, quan la malaltia es presenta inesperadament. Si la por ens bloqueja, no reconeixerem Jesús. Quan intuïm una ombra que apareix, cal tenir coratge per anar al seu encontre; i discernir si és un fantasma de la nostra imaginació; si és una persona que necessita el nostre ajut, però que no s'atreveix a demanar-ho; o si és el mateix Jesús que espera que li obrim la porta.

Jesús ve a visitar-nos en la nit. Vol ficar-se en la nostra barca. Si el nostre cor és petit, no podrà entrar. Si el nostre ego-centrisme és massa gran, no el sabrem acollir. Pot passar també que Jesús es faci l'adormit al fons de la barca, esperant que el cridem, que l'estimem, que confiem en Ell, que li deixem el timó, és a dir, la direcció de la barca de la nostra vida.

Aquella nit els deixebles van tenir una trobada extraordinària amb Jesús i van perdre la por. Cada vegada que celebrem la Missa, Jesús es fa present enmig nostre. Quan entra dins la nostra barca, podem continuar el camí amb pau i confiança. Ell no ens deixa sols i se'ns manifesta en qualsevol moment inesperat.