23 de maig de 2011

LECTIO DIVINA

Salm 117[118],19-29

19 Obriu-me les portes dels justos:
entraré a donar gràcies al Senyor.
20 Aquest és el portal del Senyor,
els justos hi poden entrar.
21 Et dono gràcies perquè m'has escoltat
i has vingut a salvar-me.
22 La pedra rebutjada pels constructors,
ara és la pedra principal.
23 És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
24 Avui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos-en i celebrem-lo.
25 Ah, Senyor, dóna'ns la victòria!
Ah, Senyor, fes-nos triomfar!
26 Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
27 El Senyor és Déu i ell ens il·lumina.
Acosteu-vos amb els rams
tot dansant fins a les vores de l'altar.
28 Tu ets el meu Déu, et dono gràcies;
t'exalço, Déu meu!
29 Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.

Idees generals sobre el Salm

Els versos 19-28 són restes d'un ritu d'entrada al temple. El salmista demana que li obrin les portes del triomf (del temple) per entrar a donar gràcies. Un sacerdot respon indicant la porta, la porta per la qual entraran els vencedors (v. 20).

v. 19-24 el salmista comença la seva acció de gràcies en nom del poble. La imatge de la pedra angular (v 22-23) està presa de la construcció d'arcs. La pedra que es col·loca en el vèrtex de l'arc sosté tota la construcció. El dia de la victòria és anomenat «el dia en què ha obrat el Senyor».
v. 25 resposta del poble demanant la salvació, que es tradueix en prosperitat.
v. 26 els sacerdots beneeixen el poble.
v. 27 conviden a formar files per a la processó fins a l'altar.
v. 28-29 darrera intervenció del salmista donant gràcies i exalçant Déu.

S'oferirien sacrificis al temple, i culminaria tot amb l'alegria de la festa expressada en un banquet per a tots. Crida l'atenció la freqüència amb què apareix el nom «el Senyor», i «en nom del Senyor». El nom propi de Déu a l'Antic Testament és «el Senyor» —Jahvè, en hebreu— i que aquest nom va unit a l'alliberament d'Egipte. Recorda l'alliberament, l'aliança i la conquesta de la terra. Amor i fidelitat són les dues característiques fonamentals del Senyor en la seva aliança amb Israel.

Jesús és la màxima expressió de l'amor de Déu. En Jesús aprenem que Déu és amor (1Jn 4,8). Jesús també va manifestar aquest amor lliurant la seva vida. La litúrgia cristiana llegeix aquest salm a la llum de la mort i la resurrecció de Jesús.

Llegeix

Llegeix en veu alta. Podries començar per llegir la 1a part del salm. Després tornes a rellegir aquesta segona part, que té més aires de resurrecció, de vida nova. Pensa que estàs fent una pregària a Déu amb la seva mateixa Paraula. Per això pots dir com el salmista: «Que la meva paraula li sigui agradable» (Sl 103,34). I també dir a l'Espòs, amb les seves mateixes paraules, el que ell et diu en el Càntic dels Càntics: «Deixa'm escoltar la teva veu, perquè és molt dolça la teva veu» (Ct 2,14).

«Pregant Déu amb les paraules dels salms tenim l'oportunitat de conèixer-lo millor. Coneixent-lo millor, l'estimarem millor, estimant-lo millor, trobarem la nostra felicitat en ell» (T. Merton, «Pregant amb els Salms»).

Per pregar amb sentit aquest salm pensa en la gran victòria de Déu contra els seus enemics: la Resurrecció de Crist que celebrem en la litúrgia. Pensa també tu, mentre el rellegeixes més d'una vegada, en les petites victòries que Déu ha assolit en la teva vida quan tu has optat per les coses de Déu, per fer la seva voluntat. També quan has optat pel bé, la veritat, la bellesa. Pensa en les vegades que has sentit néixer dintre teu quelcom de nou.

I acostuma't, així mateix, al pregar aquest salm —cosa que hauries de fer sovint— a unir les teves tristeses i les teves alegries a les tristeses i alegries de Crist, per a viure l'esperança de ser dut a la glòria de Crist per mitjà de la seva victòria.

Medita

La primera estrofa té com una solemne litúrgia d'entrada. El protagonista del salm arriba per a fer el passeig triomfal dels vencedors.

A l'Evangeli, CRIST diu que Ell és «la PORTA».

Sant Atanasi parla de la «porta que condueix a la contemplació del Senyor». O també Orígenes que parla de les «portes de la justícia, que s'obren per a Crist». L'Apocalipsi diu: «Heus aquí que sóc a la porta i truco, si algú m'obre la porta, entraré i soparé amb ell» (Ap 3,20).

En aquesta primera estrofa pots aturar-te llargament entorn d'aquesta imatge de la porta i a la teva relació amb Crist. I també pots tenir en compte les condicions que ens suggereix Isaïes per accedir a aquest gran passeig triomfal:

«Obriu les portes perquè entri un poble just, que guarda la lleialtat; el seu cor està ferm i manté la pau, perquè confia en tu» (Is 26, 2s).

Perquè Déu et crida, ens crida a tots, a aquest gran triomf, ja que té espai per a tots com ens suggereix S. Efrén: «Benaurades les teves grans portes obertes, els teus atris dilatats, perquè trobem espai tots. En els teus carrers, tots els pobles canten».

I és l'Al·lEUIA la cançó dels atris del Senyor, la cançó de la seva casa per sempre. La cançó les notes de la qual comencem a balbotejar en el cor amb l'incipient melodia que provoca en nosaltres l'alegria del naixement de vida nova, les primeres experiències de resurrecció.

Una altra imatge molt valuosa d'aquest salm seria «PEDRA». Diu sant Jeroni: «Ja que Crist ha sofert, ha estat constituït pel Senyor "pedra angular". Els constructors l'han rebutjat; però de manera invisible Déu construïa l'edifici. A la pedra rebutjada, la fa pedra angular, heus aquí la meravella als nostres ulls, als ulls de l'home interior, als ulls d'aquells que creuen, esperen, estimen».

Repassa aquests versos del salm, fins a gravar-los a la memòria del teu cor, i recorda aquella altra paraula: «Perquè Déu no mira les aparences, sinó el cor». I per «Els camins de Déu no són els nostres camins, ni els seus pensaments són els nostres» (Is 55,8).

També Efrem té uns versos suggeridors per a centrar el nostre pensament en Crist: «Els gentils, cors durs, cors de pedra, van lloar i van aclamar la Pedra rebutjada pels constructors que ara és al cim de l'edifici. Commogudes davant la Pedra, les pedres criden».

Pots fer la teva meditació entre la Pedra que és Crist i la pedra que és el teu cor.

Un altra imatge per a meditar és «DIA». És a dir, adonar-te de la intervenció de Déu. I et suggereixo rellegir aquesta estrofa del salm una vegada i una altra amb una actitud de profund agraïment al Senyor, i tenint com a melodia de fons la litúrgia joiosa de la Vigília Pasqual: «Aquesta és la nit de la qual diu l'Escriptura: la nit us és tan clara com el dia, la nit il·luminada pel meu goig. Nit santa i poderosa que allunya el pecat, renta les culpes, fa innocents els caiguts, torna l'alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia, converteix els poderosos».

Veritablement el «Senyor ens il·lumina».

Rellegeix el salm, memoritza'l, fins a sentir com a teva la paraula d'un altre salm: «Escolto en el meu cor, busqueu el meu rostre. El teu rostre buscaré, Senyor» (Sl 27,8).

Perquè aquest és el dia, el dia de Déu: sentir sobre nosaltres la mirada de Déu, la llum del seu rostre il·luminant-nos, l'experiència del néixer de nou des de dintre.

Com ens ensenya Orígenes: «El dia és el coneixement de Crist. Ell és el Sol de justícia que fa aquest dia: dia per excel·lència, que Crist ens reconcilia amb Déu, on el Paradís s'obre, es compleix la benedicció i queda suprimida la maledicció. Aquell que fa tots els dies, fa aquest dia per a nosaltres».

Prega

«A qui anirem, tu tens paraules de vida eterna» (Jn 6,68).
«Aquesta és la vida eterna: que et coneguin a tu, i al teu enviat Jesucrist»(Jn 17,3).

Troba un temps de recolliment i embolcalla't amb aquestes paraules de Pere i de Jesús. I després repassa en el teu cor en la presència del Senyor aquelles frases o paraules o sentiments que més t'han colpit al llarg del temps que has passat amb aquest salm.

Contempla

«Que em besi amb besos de la seva boca» (Ct 1,2). Diu sant Bernat: «La boca que dóna el bes és el Verb; els llavis que reben el bes és aquesta carn assumida. Feliç bes, ja que no és una boca sobre una altra boca, sinó Déu mateix que s'uneix a l'home. És la pau conclosa entre cel i terra, perquè Ell és la nostra pau» (Comentaris al Càntic dels Càntics, Sermó 2)

Després d'aquest temps, o de diversos temps viscuts en contacte amb el salm esforça't per romandre en silenci, deixant que pugin des de les teves profunditats sentiments del salm, paraules del Senyor, gestos... Sense voler dir res, sense voler pensar res, sense oposar-te que vinguin a la teva ment aspectes, paraules... d' allò meditat, buscant solament silenciar el teu món interior, fins que el Senyor et faci el do interior de la seva dolçor, de la suavitat de la seva pau, del seu indicible somriure.

Escriu

Podries escriure tres paraules o tres frases del salm, o teves, que hagis sentit néixer dintre teu amb més força durant la «lectio» amb aquest salm.