SOLEMNITAT TRASLLADADA DE SANT JORDI, MÀRTIR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ap 12,10-12; Salm 33,2-9; 1Jn 5,1-5; Jn 15,1-8

«¡Com us envejo, gloriós lluitador sant Jordi! Perquè vós sabíeu molt bé qui era i on era el drac, i qui era i on era la donzella. I jo, amb els ulls plens de teranyines, confonc el drac amb les sargantanes, i la donzella amb les mànigues de les donzelles... Intercediu per mi, lluitador atrevit. Amén» (Oració de Guillem Rovirosa). Aquest cristià compromès que va ser Guillem Rovirosa, lluitador atrevit, contempla i invoca com a tal, sant Jordi.

Celebrar sant Jordi és posar-nos o reafirmar-nos en un camí de compromís creient, com ho va fer aquest testimoni de la fe que va ser Guillem Rovirosa en el món del treball. És també el significat del mateix nom «Jordi», en el qual podem subratllar dos punts interessants:

Jordi significa «pagès», conreador de la terra, el qui conrea, té cura de la terra, de la seva pròpia naturalesa, de la seva pròpia carn. I significa també «lluitador sagrat».

Dos punts que concorden amb l'orientació que ens proporciona la Paraula en la celebració d'avui. Primer, la necessitat de tenir cura de la nostra terra. Quina mena de terra som nosaltres? Som terra bona, ja que Crist és la vinya conreada pel bon pagès que és el Pare. Aquest Pare que va preparar una terra bona, que en va tenir cura, i continua tenint-te amb molta estimació. A nosaltres ens toca estar ben units, ben incorporats a la vinya que és Crist. Deixar-nos cuidar per la seva Paraula, deixar-nos podar pel Pare, el bon pagès.

Sant Agustí diu que «el cep i les sarments tenen la mateixa naturalesa, i tot essent Ell, Déu, la naturalesa del qual no podem tenir nosaltres, es va fer home perquè en Ell, el cep fos també naturalesa humana, de la qual poguéssim ser nosaltres les sarments».

O com ensenyen sobretot els Pares de l'Orient: «Ell es va fer home, perquè nosaltres poguéssim ser divinitzats». Es va fer sarment, perquè nosaltres, pobres sarments, poguéssim ser també vinya fecunda, cep treballat per la mà del Pare Vinyater. Ell, el Pare, dirà sant Agustí, és l'agricultor. «I no un agricultor com aquells que duen a terme el seu treball exteriorment, sinó que donen un increment intern».

Però aquest Vinyater actua, o treballa mitjançant la seva Paraula, que va purificant i modelant el nostre cor perquè pugui donar el fruit que el Pare espera de nosaltres. Per això, el nostre treball serà ser molt assidus a la Paraula, vetllar, desperts, sobre la nostra terra.

Així mostrem la nostra estima, el nostre amor al Pare, en aquesta escolta dels manaments del Crist, en una sintonia i unió estreta amb Ell. Amb una fe viva. La fe que és un do diví, i que requereix una resposta per part nostra. Una resposta que està cridada a vèncer moltes resistències en la pròpia vida personal.

«La fe és la victòria que ja ha vençut el món». És la victòria que contemplem i celebrem en sants com sant Jordi. I aquest seria l'altre punt important del nom de «Jordi», «lluitador sagrat». Plantejar la pròpia vida com un combat per decidir-se per Crist, perquè domini el Crist en la pròpia vida. Ser testimonis així de Crist. La Paraula Sagrada ens recorda que qui confessa Crist, aquest el confessarà davant del Pare. Aquesta és la tensió d'una lluita que cal plantejar en tota vida cristiana, i que, en definitiva, és l'opció entre el bé i el mal.

Sant Jordi és un «lluitador sagrat», un lluitador, que més enllà de tots els aspectes llegendaris de la seva figura i de la seva vida, és el sant que ens parla i ens convida a apostar pel bé. A apostar per Crist. El camí del bé ens el marca el Crist, la seva vida, la seva persona, els seus ensenyaments. És també l'ensenyament principal de la nostra Regla.

«Ara és l'hora de la victòria del nostre Déu, l'hora del seu poder i del seu regne, i el seu Messies ja governa». És la victòria que contemplem i celebrem ja des dels primers anys de la vida de l'Església. En ella es manifesta el poder, la força i la saviesa de Déu. Per això la fe d'aquests sants és tot un signe per a nosaltres, i una crida a la continuació del combat de la fe.