SOLEMNITAT TRASLLADADA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 1,12-14; Sl 86; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,39-47

«Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà l'Eterna Saviesa quan vingué al món a ensenyar el camí de salvació; aconseguiu per als vostres fills catalans aquella Fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida» (Visita Espiritual, Torras i Bages).

De ben segur que al santuari de Montserrat es farà realitat aquesta invocació de la Visita Espiritual a la Mare de Déu. I seran molts els seus fills que, després de dipositar als seus peus aquesta o una altra pregària, iniciaran el descens de la santa Muntanya amb una llum nova per al camí de la vida.

Maria és sempre una font de llum per a nosaltres. Perquè Maria és la criatura benaurada perquè va saber guardar la Paraula, i amb ella la Llum divina. Per això pot escriure sant Efrem: «És clar que Maria és la terra de la Llum que il·lumina, a través d'ella, el món i els seus habitants, enfosquits a través d'Eva font de tots els mals. A través de la seva llum jo he contemplat el Lluminós que ningú pot torbar. En el si de la seva puresa resideix un gran misteri: és el Cos de Nostre Senyor, tot immaculat».

Maria és terra de llum. Però la seva Llum és per al món i els seus habitants. Maria és terra de Llum. Una Llum col·locada sobre la muntanya, o millor ara, sobre la Muntanya, perquè gaudeixin de la llum els qui a ella s'acosten. Perquè puguin contemplar el Lluminós. A la Muntanya de Montserrat assolim una Llum nova, que ens envolta i pacifica. Però no deixem de contemplar Maria, per percebre què fa ella amb aquesta Llum, amb la Llum del gran misteri arrelat en ella. En els relats de la Paraula de Déu proclamada en aquesta festa podem aprendre la destinació de la Llum de Maria.

El Papa Benet, fa referència al viatge de l'alegria quan afirma en una de les seves homilies: «Maria va córrer immediatament a comunicar la seva alegria a Isabel. És el veritable compromís creient. Aquesta alegria podem comunicar-la d'una manera senzilla: amb un somriure, amb un gest bo, amb una petita ajuda, amb un perdó. L'alegria regalada torna a nosaltres. Tractem de portar l'alegria més profunda, l'alegria d'haver conegut Crist».

Aquesta festa és una ocasió perfecta per demanar a la Mare de Déu de Montserrat aquesta alegria, per al camí de la vida. L'alegria que fa planer el camí de la vida.

La lectura primera dels Fets, ens suggereix la manera d'assolir aquesta alegria: «Tots, unànimement, assistien sens falta a les hores de pregària amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i els parents d'ell». Maria hi és present com «la mare de Jesús». Maria es fa present en els tres moments constitutius del misteri cristià: «Encarnació, Pasqua i Pentecosta». Ara, l'Esperit que vindrà, és l'Esperit del seu Fill Jesús. És l'última aparició de Maria a les pàgines sagrades. És important aquest últim «argument del silenci».

«L'Encarnació i la Pasqua, misteris clamorosos, que tenen lloc, —dirà sant Ignasi d'Antioquia— en el silenci de Déu». En el trajecte de la vida de Jesús, Maria observa una actitud silenciosa. És el silenci clamorós de l'Evangeli. I ara en la preparació de la Pentecosta, la darrera aparició de Maria, nova i última presència silenciosa de la seva vida amagada amb Crist en Déu. Per això hi ha qui ha escrit que Maria inaugura en l'Església la segona vocació: l'ànima amagada i orant, com a companya i complement de l'ànima apostòlica.

I serà en aquesta actitud de vida amagada amb Crist en Déu com «serem lloança de la grandesa de Déu», tal com subratlla la segona lectura, de la carta als Efesis.

Santa Maria asseguda a la Muntanya de Montserrat i envoltada per la devoció i l'amor de la comunitat benedictina i del poble català, com passa en tants altres monestirs benedictins i cistercencs, és una estampa viva d'una comunió trinitària, una crida a moure veritables muntanyes en el cor de molts creients, i il·luminar els camins de la vida.