DIMECRES DE LA SETMANA V DEL TEMPS PASQUAL

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 15,1-6; Sl 121 ;Jn 15,1-8

Estimats germans,

Si contemplem el món estimant-lo, descobrirem la imatge de Jesucrist, la seva presència. En cada pagès que sembra i recull, en cada paleta que construeix una casa, en cada mestre que obre els ulls dels nens al coneixement de les coses, en cada metge que guareix... descobrim Jesús i el misteri de l'ésser humà. La pedagogia de Jesús, el Mestre, empra exemples de la vida real per fer-se entendre. Avui se'ns presenta com el cep veritable al qual, nosaltres, les sarments, hem d'estar fortament units. El cristià ha d'enfonsar les seves arrels en la vida de Crist, i esforçar-se per viure en Ell, per reproduir en la realitat els mateixos sentiments i actituds de Jesús. En la nostra cultura de la imatge i de la aparença tenim la temptació d'identificar la vinya pels seus pàmpols ufanosos. No és or tot allò que brilla. Crist és el cep veritable, principi de vida per a totes les sarments que li estan unides, és a dir, els qui han cregut en Ell.

Les vinyes de les comarques del nostre país han rebrotat i el sol dóna força a les sarments que van creixent. «La sarment, si no està en el cep no pot donar fruit». Vivim si estem units a Crist. Sense la unió vital amb el Senyor, no podem fer res, no donem fruit. Els pagesos esperen la collita perquè han treballat la terra. El treball més difícil i delicat és la poda. Quelcom ens passa a tots nosaltres: la fe i l'amor volen ser alliberats d'impureses i limitacions. Hi han limitacions naturals perquè el pecat, l'egoisme i la força inconscient del desig ens són un gran obstacle. Cal saber orientar els desigs. La Paraula de Déu il·lumina els nostres passos i ens fa progressar en l'autodomini. Podem tenir fulles seques o groguenques, però si estem units al Senyor, com les sarments al cep, tindrem la força, la saba, per ser fecunds i donar fruit. Si patim una «esporgada»... no seran els nostres actes més nets i millors els nostres fruits?

La saba corre silenciosa per tota la planta. Així actua Déu en la nostra vida: discretament, però donant vida; sense fer soroll, però eficaçment. Estem llegint aquests dies a Matines la primera Carta de sant Joan, i el comentari que en fa sant Agustí. Aquest ha de ser el nostre programa de vida: «creure en l'amor, i donant la vida com Jesús». No presentem a l'altar espigues de blat o grans de raïm, sinó pa i vi, que són fruit de la terra i també del nostre treball. Demanem al senyor en aquesta Eucaristia que «el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat».