DIUMENGE XXIII DURANT L'ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ez 33,7-9; Sl 94; Rm 13,8-10; Mt 18,15-20

Estimats germans i germanes:

Per tractar el tema de la correcció fraterna hem d'obrir la Bíblia amb una mà, i amb l'altra la Regla de sant Benet. «Veniu, celebrem el Senyor... adorem-lo. Tan de bo que avui sentíssiu la seva veu: no enduriu els cors» (salm 94). «Escolta, fill, els manaments del Mestre» (RB Pro, 1). El Magisteri de l'Església completa els ja tan coneguts passos de la Lectio Divina (lectura, meditació, oració i contemplació) amb l'acció, «que mou la vida del creient a convertir-se en do per als altres per la caritat» (Verbum Domini, 87). Do que, desplegant-se de diverses maneres, arriba a un objectiu: unes relacions més sanes i equilibrades perquè som fills de Déu i donem gràcies a Déu en cada Eucaristia, perquè l'amor mou a l'acció.

La comunitat cristiana no és una massa indeterminada sinó un lloc d'encontre personal on aprenem a perdonar perquè reconeixem que el pecat hi existeix i és difícil d'evitar. Hem de corregir i redreçar els mals camins, propis i dels altres. El Senyor digué al profeta Ezequiel: «T'he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble». No és suficient esdevenir bons, cal ajudar els altres a apartar-se del mal, dels comportaments que trenquen la comunió. Jesús no es desanima davant les nostres febleses i ens proposa un procés gradual de reconciliació que ens faci responsables. Quan ens equivoquem necessitem que algú cregui en nosaltres. Un pecador ajudat i penedit pot convertir-se en una persona profundament humana. Crist digué: «Vés a trobar el teu germà i parleu-ne vosaltres dos sols». Sant Benet sap que caminem entre llums i tenebres, que quelcom dins nostre ens manté presoners del mal; però anem a la llum pel camí de la creu. Som purificats quan abracem la nostra pròpia creu i anem humilment a l'encontre de l'altre. «Fer les paus abans de la posta del sol amb qui s'hagi renyit» (RB 4,73). Se'ns invita a ser valents i decidits, capaços d'enfrontar-nos als problemes, de donar explicacions del propi comportament i acceptant el dels altres. El mutisme origina malentesos i angoixes. El parlar amb qui tenim un conflicte és font de reconciliació; és difícil, reconec que per a mi ho és. La correcció fraterna prudent i oportuna és font de perdó i de reconciliació, que obren les portes a grans possibilitats de cooperació i creativitat.

El següent pas requereix la intervenció de persones sàvies i experimentades amb capacitat de discerniment, que ens sàpiguen acompanyar i animar, que ens facin comprendre els nostres defectes superables i les nostres possibilitats reals. La Gràcia de Déu ens ajuda a veure el rostre bell de l'ànima del nostre germà. La fe ajuda a obrir-nos al germà, i la humilitat ens allibera de l'autosuficiència. Segons Benet XVI, «tenim necessitat de homes i de dones que mantinguin fixa la mirada en Déu, aprenent d'Ell la veritable humanitat». Així, passarem pel costat del nostre germà sense ignorar-lo, i augmentant la nostra disponibilitat.

Finalment cal que fem com els pescadors que estenen les xarxes al port després de les jornades de lluites i treballs navegant, per tal de recompondre-les: ho fan cantant, alegres, units i agraïts perquè saben que tornaran amb ànims renovats a recomençar el dia a dia. Aquesta és una preciosa paràbola sobre la pregària. Si els bons propòsits i el treball interior constant no ens permeten d'avançar, llavors, més que mai, cal abandonar-se totalment en mans de Déu i en les exigències de l'amor: «No desesperar mai de la misericòrdia de Déu» (RB 4,74). La nostra pregària humil, confiada i constant esdevé bàlsam guaridor i llum orientadora: és la màgica clau que obre reixes de separació, que aplana muntanyes de divisió i transforma els nostres cors. Escriu un monjo «que si l'ànima està habitualment orientada a Déu... aprendrà el benaurat oblit de tot allò que no és el seu Amor».

Germans estimats, la pregària constant és una invitació a beure de l'Aigua Viva del perdó i de la misericòrdia. Junt a aquest pou, Crist ens perdona, com a la samaritana, les nostres culpes, i vessa sobre nosaltres el seu amor i comprensió.