Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,
Iniciem un temps important, com és el camí quaresmal que ens ha de preparar i ens ha de portar a la gran celebració de la Pasqua. És un temps de conversió i de renovació, pel què cal un bon esforç per part nostra. És també però un temps de gràcia, ja que l'Esperit de Déu, i la seva Paraula, ens donen llum i força per aprofitar aquest temps com a "camí" de renovació cristiana. És que en la visió de l'evangelista sant Lluc, que ens ha anat presentant el seu evangeli com a un "camí" que porta a Jerusalem, també per a ell la Quaresma és una "història de la salvació feta camí". A més, Lluc hi afegeix un tema adient: i és el de la "misericòrdia" del Pare, revelada en Jesucrist i celebrada en l'Església. "Camí" i "misericòrdia" que ens inviten a la conversió i a la penitència, al dejuni i a l'almoina. I tot això ¿a fi de què? Per aprofundir la nostra opció per Jesús, per apartar-nos de tot el que ens pugui separar de Déu i els germans, i avançar així pel camí del bé.
Així, doncs, segons l'evangeli d'avui, Jesús, després del seu baptisme en el riu Jordà, va passar quaranta dies al desert, en el silenci i en la solitud, on va pregar i intensificar el seu contacte amb el Pare, i allà era temptat pel diable. Segons el mateix evangeli, varen ser quaranta dies de penitència i temptació, pel que varen esdevenir la "quaresma" de Jesús... a fi que ens fos exemple de la nostra que hem de fer. D'aquella Quaresma, Jesús en va sortir completament decidit a confiar en el seu Pare del Cel i a actuar amb total i minuciosa fidelitat a la seva voluntat i al seu designi: Sense concessions al propi egoisme, sense concessions a les ganes de popularitat, sense concessions a l'ambició de poder... que tot ens és un exemple del què hauríem de fer, i evitar, i abstenir-nos.
I, durant els dos o tres anys que varen seguir de la seva predicació o "vida pública", va continuar essent temptat a desviar-se de l'acompliment exacte de la seva missió. Ell però —Crist— va romandre sempre fidel al Pare del Cel i sempre confiat en Ell, pel què així va acomplir fidelment la nostra redempció. I ara nosaltres novament comencem la Quaresma, que mira cap a la mort i resurrecció de Jesús. I durant aquest temps de preparació per a la Pasqua, hem de revisar els nostres cors, que fàcilment són enduts a tantes flaqueses i desviacions. I hem de renovar i envigorir, en nosaltres, la FE en Jesús, el nostre capdavanter que, amb el seu exemple, ens mostra el bon camí que hem de seguir cap a la salvació. També, com Ell, hem de proposar-nos que la nostra vida sigui fidelment enquadrada dins de la voluntat del Pare, pregant-li que ens doni aquell mateix Esperit de fidelitat filial que va presidir la vida de Jesús.
La Paraula de Déu ens adoctrina i sana el nostre cor ferit. Però és l'Eucaristia —com a oblació que és— la que conforma la nostra vida amb la de Crist. Quan combreguem, ens transformem en Aquell que rebem (dita de sant Agustí). D'aquí que tota Eucaristia és una font sempre oberta per a la renovació del cor del cristià. I, essent aliment, ens és ara la gràcia que necessitem en aquest nostre camí de pelegrins, i en penyora i esperança la vida eterna vers on caminem. Com la d'avui, la vida de l'home damunt la terra és una prova; de la prova en neix la lluita per posar les coses a to, per refermar les conviccions fonamentals, per "conèixer més i més el misteri de Crist i viure'l d'acord amb les seves exigències" (de la col·lecta). La celebració de la Quaresma és, per aquest motiu, la potenciació de la quotidianitat cristiana. Que Déu ens ajudi a ben entendre-ho i ens doni la seva gràcia per córrer pel camí del bé. Amén.
