Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Jl 2,12-18; Sl 50 3-6.12-14.17; 2Co 5,20-6,2; Mt 6,1-6.16-18
Déu va somiar, una nit, una NIT preciosa.
Una nit preciosa que va arribar després de molts dies amb les seves nits.
I somià… com somia sempre, com somia des del principi, esplèndidament.
Va somiar amb TOTS.
Va somiar que tots arribaven aquesta nit, no importa a quina hora, ni d'on.
Ni tampoc si no es podien moure de casa… el que importava
és que tots tenien la mateixa cita.
Tots arribaven i com més n'arribaven, més entraven i encara hi havia lloc per a més…
de fet la porta es va deixar oberta tota la nit i ja no es va tancar mai.
Déu va somiar que tots, aquesta nit, portaven les seves motxilles ben plenes de vida, amb el desig de compartir-la i gaudir de la vida dels altres… com si en això els anés la vida.
Déu va somiar que tots, aquesta nit, volien asseure's junts, grans i petits,
com una gran família, amb el desig de viure les coses del Pare tots junts...
Comencem la Quaresma. Déu somia en la nostra nit, una NIT preciosa. Déu somia en la nostra nit amb TOTS. Nosaltres necessitem somiar. Ara és l'hora de somiar. Ara són els dies de somiar. Somiar amb una NIT preciosa. La NIT de Pasqua. Aquella nit en què tot ho il·lumina el goig de Déu, la nit que uneix el cel amb la terra i en què l'home retroba Déu.
Déu somia, en la nit del teu pecat, del meu, en la nit del pecat de la humanitat, amb una NIT preciosa, única. Déu somia amb l'esquinçament dels nostres cors, perquè Ell és ric en amor, compassiu i misericordiós. I somia en el seu immens amor amb recompondre els nostres cors ferits, esquinçats...
Tu necessites somiar. Necessites somiar en la teva nit amb una Nit preciosa, única. Necessites somiar, en la teva nit, amb el somni de Déu, per conèixer la tendresa i l'amor d'un Déu que somia amb tots i que, per això mateix, sofreix amb tots i per tots. Déu és molt humà. Tan humà que somia amb tots i per tots. Sofreix per tots.
Dimecres de Cendra. Comença la Quaresma. Ara és l'hora de somiar. Ara són els dies de somiar. Amb una Nit preciosa, clara com el dia. Déu somia en la nit. Somia tu també amb Déu...
Déu somia en la nit, amb una Nit preciosa, on s'esvaïx la mateixa nit, i queda triturat el pecat i la mort. Somia amb l'alegria i la concòrdia. Déu somia amb la reconciliació. El somni de la reconciliació que ha deixat gravat en la seva naturalesa divina trinitària, i que ha vessat en la naturalesa humana.
Necessites somiar somnis de reconciliació. Són els somnis que ja no es recorden de tancar les portes. Somnis de portes obertes. Al vent de Déu. Necessites somiar somnis de reconciliació. Ja que en cas contrari et preguntaran: on és el teu Déu?
El Déu dels cristians és un Déu trinitari, eternament reconciliador. No hi ha cap altre Déu fora d'aquest.
Déu somia en la nit, amb una Nit preciosa. Tu necessites somiar. Somia els mateixos somnis de Déu. Per a això Ell ha posat en tu la seva Paraula: «La Paraula és prop teu: la tens als llavis i al cor». (Rm 10,8) «Quina nació té els seus déus tan a prop com és el nostre quan l'invoquem?». (Deut 4,7)
La Paraula desperta els més bells somnis que pots tenir. La Paraula desperta les més fortes energies per caminar per senderes de reconciliació.
Que en aquestes hores de Quaresma, en aquests dies de camí cap a la Pasqua, la Paraula sigui el vostre aliment principal. La que posi el perfum, la bona aroma del Crist a la vostra cara i al vostre cor. Que la Paraula vagi escrivint una nova melodia en el vostre cor, que la Paraula vagi escrivint en vosaltres les notes que necessiteu per escriure en la vostra vida i cantar, tots junts, el càntic nou. El cant d'un Dia nou ple del dia i de la llum de Déu.
Déu va somiar que tots, aquesta nit, volien asseure's junts, grans i petits,
com una gran família, amb el desig de viure les coses del Pare tots junts...
Efectivament, Déu ha tingut aquest somni. Però som nosaltres qui hem de fer realitat els somnis de Déu.
