DIUMENGE DE L’OCTAVA DE PASQUA (Cicle A)

BAPTISME D'HÈCTOR CATALÀ

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Fets 2,42-47; Sl 117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: 1); 1Pe 1,3-9; Jo 20,19-31

«Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «¿Per què m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Aquests som nosaltres monjos, cristians, aquest ets tu Hèctor. Sí, som feliços de creure. No hem posat la mà dintre el costat de Jesús ressuscitat, però som feliços per la fe.

Jesús és present enmig de la comunitat reunida, no tanquem les portes per por, no tanquem les portes del cor. Jesús avui és present en aquesta assemblea, que amb joia celebra la resurrecció, on partirem el pa de l’Eucaristia, cantant les lloances de Déu.

Avui, amb goig aquesta comunitat serà testimoni del Baptisme d’Hèctor, del Baptisme i de la primera Comunió. La Confirmació la rebrà de mans de l’arquebisbe el dia de Pentecosta a la Catedral.

Beneït sigui Déu, sí, beneït sigui Déu pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els mort.

Avui Hèctor és el teu dia, el dia del teu Baptisme, neixes de nou, com a fruit de la fe, viuràs en esperança, l’esperança que et dona l’heretat de ser creient. Com a fruit de la fe, tindràs la salvació de la teva ànima.

El Baptisme Hèctor implica compromís. És a dir, viure segons la voluntat de Déu. Per això, cal pregar, cal amarar-te de les Sagrades Escriptures per discernir en la pregària la voluntat de Déu en el teu dia a dia.

La gràcia de Déu no et mancarà mai en la pregària. Pel Baptiste reps la gràcia de Déu; però aquest do, cal cuidar-lo, i més encara fer-lo fructificar. La gràcia que reps, no pots quedar-te-la tancada dintre el cor; sinó més bé, com Jesucrist també t’has de donar.

Jesús s’ha ofert per tu a la creu, es va donar per nosaltres, per a la nostra salvació. Nosaltres també ens hem de donar pels altres. Això, és l’essència del cristià, el saber viure per als altres, sobretot pels més necessitats.

Jesús ens dona la pau: «Pau a vosaltres». Com el Pare m’ha enviat, també jo us envio a vosaltres. Jesús ens dona la pau i la missió d’anar als altres, ens dona l’Esperit Sant. No ens ha deixat orfes, l’Esperit Sant ens defensa, perquè la nostra fe és provada en el dia a dia.

El cristià ha de viure donant testimoni de la seva fe i de vegades no és gens fàcil. Per això, si pequem tenim el sagrament de la reconciliació i el perdó, gràcies al do de l’Esperit Sant.

Hèctor, ara pel Baptisme, reps la gràcia de Déu que esborra tot pecat i et purifica. Viu ara com ressuscitat, gràcies a les aigües baptismals. Com a nova criatura, viu la fe en bé dels altres. Per donar-te com Jesús, pregà, que en la teva vida estigui sempre present la pregària.

Així, podràs discernir la voluntat de Déu, i per saber donar-te als altres sempre, fins a la fi dels teus dies en aquest món. per arribar net de tota culpa, a la glòria de Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

DIUMENGE DE PASQUA: MISSA DEL DIA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Fets 10,34a.37-43; Sl 117,1-2.6ab-17.22-23 (R.: 24); 1C 5,6b-8; Jo 20,1-9

Al·leluia!

Vivim amb sinceritat i veritat? Perquè si no vivim amb sinceritat i de veritat és molt, molt difícil creure.

Avui és un dia per córrer, per obrir els ulls, els ulls del cor i els ulls de la fe.

Tot comença quan encara era fosc. Però, la foscor de l’ànima, la foscor de la mort, la foscor del dol, avui s’ha esvaït, és el dia en què ha obrat el Senyor.

Maria Magdalena, Pere i el deixeble que Jesús estimava, van mirar a dintre del sepulcre. Van mirar i van veure, no hi és el cos mort de Jesús. Tot el que amortallava el cos mort de Jesús, estava aplanat, doblegat per guardar-lo a la calaixera. Ja no era necessari. La mort ja no té cap poder.

Amb la mort de Jesús, amb la resurrecció de Jesús, s’ha mostrat com el Senyor és el Salvador, perquè ha mort la mort amb la seva resurrecció.

Ens hem d’espavilar obrir els ulls i córrer també per veure la tomba buida, per veure i creure que Jesús ha ressuscitat. Creure que la nostra vida està salvada gràcies a la mort i resurrecció de Jesús. Hem d’entendre el que ja deien les Escriptures. Veure i creure no tan sols aquest moment cabdal de la nostra redempció, sinó cada petita lletra de l’Escriptura que ens interpel·la en la nostra vida de cristians.

Hi ha molta mort, molta cultura de la mort en el món, guerres internes i externes en cada racó de les relacions personals, de la societat, dels pobles.

La resurrecció de Jesús ens afecta molt endins al cristià i al món sencer. Perquè la mort per molt mort que sigui, no pot ser la darrera paraula. Jesús és el vencedor de la mort, Jesús és qui ens dona l’esperança de vida, de vida eterna, a les persones i a cada poble.

L’apòstol Pere, el mateix que volia donar la vida, el mateix que el negà tres vegades ara sense por anuncia la resurrecció. I ens comunica a nosaltres també la tasca de predicar la salvació que ens ve per la resurrecció de Jesús, que Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts.

La nostra vida, els dies de la nostra vida ens han estat donats per esdevenir testimonis sincers i verídics de Jesucrist, el salvador de món.

DIUMENGE DE PASQUA: VETLLA PASQUAL EN LA NIT SANTA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is 54,5-14; Is 55,1-11; Ba 3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-17a.18-28; Rm 6,3-11; Mt 28,1-10

Al·leluia!

Del caos a l’ordre, de la foscor a la llum, de la no existència a la existència dels essers vius. Déu ho veié, i era bo. Déu crea l’home i la dona a imatge seva. Déu veié tot el que havia fet, i era bo de debò.

Sí, som imatge de Déu, per això la nostra resposta a Déu, sempre ha de ser, la d’Abraham: Aquí em teniu. Som monjos, som cristians, i la nostra resposta sempre ha de ser: fer la voluntat de Déu.

Això, ens comporta de vegades creuar els camins de la vida, com els qui creuaren el mar, amb la confiança que Déu ens fa de muralla, de protecció a dreta i esquerra.

El Senyor ens estima amb una amor etern. Vol però, que nosaltres també ens estimem amb el mateix amor que Déu ens estima. Si estem assedegats és ell l’únic que ens pot saciar de vida. De vida, amb els seus preceptes que son la prudència i la saviesa, per no abandonar el camí del Senyor, perquè som el poble del Senyor.

Poble de batejats que hem estat submergits en la mort de Jesucrist, que per la seva resurrecció també nosaltres, el que érem abans ha estat crucificat amb ell, perquè el cos pecador perdi el seu domini, i d’ara endavant no siguem esclaus del pecat.

Jesús ha ressuscitat, ha ressuscitat tal com havia predit. Veniu i aneu. Veniu a veure on havia estat posat, la tomba és buida, no hi es aquí. Aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts i anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu.

Jesús ha ressuscitat, i ara es fa trobadís allà a la nostra Galilea, al lloc on ens ha estat mostrant el seu mestratge, allà on el trobarem sempre que seguim les seves petjades. Què bo de debò, seguir les petjades de Jesús.

Jesús ha ressuscitat, Jesús ens surt al pas, com a les dones que amb por i amb alegria anaven a donar la nova als deixebles. Elles se li abraçaren als peus i l’adoraren. També nosaltres tenim la missió d’adorar Jesús, de donar gràcies, en la litúrgia de les Hores, en cada l’Eucaristia; nosaltres ara ens cal reconèixer Jesús que ens surt al pas en el dia a dia, en cada persona que et diu: «Déu vos guard».

DIVENDRES SANT: CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 52,13-53,12; Sl 30,2 i 6.12-13.15-16.17 i 25 (R.: Lc 23,46); He 4,14-16;5,7-9; Jo 18,1-19,42

Silenci. Ho sentim? No ho sentiu encara? Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo.

En aquest món ens podem quedar sords d’escoltar tantes veus, tants crits, que encara criden: Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo. Així, podem perdre la sensibilitat vers els sofriments dels qui ara son menyspreats, rebutjats, ferits per tants opressors que actuen en nom de la llei, una llei que la interpreten a la seva conveniència.

Aquests grans sacerdots i mestres de la llei, s’han fabricat el seus ídols, en el poder, en l’hegemonia política, en la utilització dels recursos naturals, crucificant els més desvalguts i vulnerables del nostre món. Jesús és crucificat en la dignitat de cada persona desafavorida.

Què ens diu la passió i la mort de Jesús, avui?

Obedient fins a la mort, Jesús fa la voluntat del Pare, per alliberar-nos de l’esclavatge que ens oprimeix, ens ofega, i ens impedeix viure la llibertat de fills de Déu.

Obedient, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.

Obedient, ens ha donat exemple perquè nosaltres siguem obedients a la voluntat del Pare.

Jesús portava les nostres malalties, i havia pres damunt seu els nostres dolors. Ell per les nostres faltes moria malferit, complia la pena que ens torna la pau, i les seves ferides ens curaven.

Jesús prenia damunt seu el pecat de tots i intercedia a favor nostre. On trobaríem un intercessor així?

La seva missió és la de ser testimoni de la veritat; per això ha nascut i per això ha vingut al món. Per això, ens convé posar l’oïda del cor ben atenta per escoltar la seva veritat, perquè nosaltres siguem de la veritat.

Tot s’ha complert. I del costat sortí sang i aigua. Jesús s’ha donat tot ell, tot, fins la darrera gota per a reconciliar-nos amb el Pare.

És el camí del cristià, el camí de la reconciliació amb Déu, de la reconciliació amb cada fill de Déu, de la reconciliació amb l’obra de Déu, com a monjos, com a cristians, hem de reconciliar-nos fins l’ultima gota.

DIJOUS SANT: MISSA DE LA CENA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ex 12,1-8.11-14; Sl 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16); 1C 11,23-26; Jo 13,1-15

Estimes? Estimar és el manament essencial del cristià. És essencial perquè de l’amor neix tot, neix l’alegria de viure, el do agraït de la vida que ens ha estat donada com un regal.

Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet? Alçaré el calze per celebrar la salvació.

El ritu del sopar pasqual, l’anyell o el cabrit, la carn rostida a la brasa, el menjar a correcuita, la Pasqua, el pas del Senyor, per fer justícia contra les divinitats d’Egipte, la plaga de l’extermini, l’alliberament del poble de l’esclavatge, ens segueix interpel·lant avui. Perquè també nosaltres necessitem ser alliberats dels esclavatges dels nostres dies.

Ara però, la nova Aliança, el memorial que Jesús ens ha donat en el darrer sopar, la nit que havia de ser entregat, l’actualitzem en cada acció de gràcies, en cada Eucaristia. El seu cos, la seva sang ha estat oferta per cadascú de nosaltres. És el memorial del seu amor, que celebrem cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze anunciem la mort del Senyor fins que torni.

Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet?

Jesús ens demostra el seu amor, encara avui, Jesús és l’exemple per a cadascú de nosaltres, és l’exemple de l’amor desenvolupat en el servei més humil, en el servei dels servents, que ell va fer: quan va arribar l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell que era el Mestre i el Senyor, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus dels deixebles, un tasca de servents no de Senyors ni de Mestres.

Realment Jesús s’ha fet servent de tota la humanitat. La clau està en entendre això que ha fet, si no ho entenem malament.

És ara, que nosaltres cristians se’ns invita a viure com feia Jesús, una vida donada als altres, una vida de servei per els altres. Jesús sempre és l’exemple perquè nosaltres ho fem tal com ell ho ha fet.

Per això, nosaltres hem de deixar del tot l’odi, les baralles, les guerres, les enemistats i ens hem de convertir en instruments de reconciliació, en instruments de la seva misericòrdia, en instruments de compassió, en instruments del seu amor.

Si estimes serviràs, si estimes et donaràs, et desfaràs pels altres. Així, serem alliberats de l’esclavatge del pecat, que sempre implica un excés de “jo”. Per això, la pregunta clau: Estimes?