SOLEMNITAT DE SANT JORDI, MÀRTIR, PATRÓ DE CATALUNYA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ap 12,10-12a; Sl 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b); 1Jo 5,1-5; Jo 15,1-8

Avui és un dia bonic, molt bonic, on l’intercanvi de roses i llibres creen un amor, un afecte, una estima, un somriure, una relació fraternal, un enamorament i tants altres sentiments que entre les persones podem establir.

Però, tot això, pot cobrir l’essència del dia, pot amagar la llavor del motiu principal del dia: celebrar la solemnitat de Sant Jordi, patró de Catalunya.

Un patronatge que hem heretat, un patronatge fonamentat en les arrels pròpies del nostre poble cristià.

Ara bé, en el nostre temps tan secularitzat, la vida d’un sant poc quedar un poc oblidada, o simplement una història d’altres temps.

Però, siguem creients o no, siguem monjos o no, la persona humana sempre li convé preguntar-se: On som? On és el nostre cap? On el nostre cor? On els peus? On les mans?

Estigueu en mi i jo en vosaltres, ens diu Jesús. Això és la vida monàstica, la vida cristiana. Estem en ell, per ell, amb ell? On està la vida del cristià? No podem donar fruit si no estem en ell.

Jesús és el veritable cep, nosaltres les sarments. Si no estem ben units al cep no podrem donar cap fruit, ens assecarem, ens tiraran al foc i cremarem. Sols podrem donar fum.

Si ens quedem en ell, si la seva Paraula de vida eterna queda en nosaltres, si la meditació de la seva Paraula fa el seu curs, com la saba en el nostre interior, podrem demanar tot el que desitgem, i ho tindrem.

Si desitgem la pau, obtindrem la pau, si desitgem l’estima, obtindrem estima, si desitgem la gràcia de Déu, obtindrem gràcia.

La nostra tasca en aquest món sempre és la mateixa: donar testimoni de la nostra fe, de la nostra esperança, de la nostra caritat.

Si donem fruit el Pare ens esporgarà i ens netejarà perquè en donem més encara. Sí, el fruit del seu amor és la seva misericòrdia, és la seva gràcia, és la joia espiritual que no se’ns acabarà mai.

Sant Jordi, amb el testimoniatge de donació de la seva vida, amb el seu martiri, ens dona exemple i fortalesa en la nostra feblesa, perquè el Messies ja governa, perquè l’acusador ha estat expulsat.

La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?

Nosaltres creiem, ara ens falta respondre a Déu, com Sant Jordi va respondre amb el testimoni de la pròpia vida. Vida que tenim ara per glorificar el Pare i el Fill, en la unitat de l’Esperit Sant pels segles dels segles. Amén.