DIJOUS SANT: MISSA DE LA CENA DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ex 12,1-8.11-14; Sl 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 1C 10,16); 1C 11,23-26; Jo 13,1-15

Estimes? Estimar és el manament essencial del cristià. És essencial perquè de l’amor neix tot, neix l’alegria de viure, el do agraït de la vida que ens ha estat donada com un regal.

Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet? Alçaré el calze per celebrar la salvació.

El ritu del sopar pasqual, l’anyell o el cabrit, la carn rostida a la brasa, el menjar a correcuita, la Pasqua, el pas del Senyor, per fer justícia contra les divinitats d’Egipte, la plaga de l’extermini, l’alliberament del poble de l’esclavatge, ens segueix interpel·lant avui. Perquè també nosaltres necessitem ser alliberats dels esclavatges dels nostres dies.

Ara però, la nova Aliança, el memorial que Jesús ens ha donat en el darrer sopar, la nit que havia de ser entregat, l’actualitzem en cada acció de gràcies, en cada Eucaristia. El seu cos, la seva sang ha estat oferta per cadascú de nosaltres. És el memorial del seu amor, que celebrem cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze anunciem la mort del Senyor fins que torni.

Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet?

Jesús ens demostra el seu amor, encara avui, Jesús és l’exemple per a cadascú de nosaltres, és l’exemple de l’amor desenvolupat en el servei més humil, en el servei dels servents, que ell va fer: quan va arribar l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell que era el Mestre i el Senyor, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus dels deixebles, un tasca de servents no de Senyors ni de Mestres.

Realment Jesús s’ha fet servent de tota la humanitat. La clau està en entendre això que ha fet, si no ho entenem malament.

És ara, que nosaltres cristians se’ns invita a viure com feia Jesús, una vida donada als altres, una vida de servei per els altres. Jesús sempre és l’exemple perquè nosaltres ho fem tal com ell ho ha fet.

Per això, nosaltres hem de deixar del tot l’odi, les baralles, les guerres, les enemistats i ens hem de convertir en instruments de reconciliació, en instruments de la seva misericòrdia, en instruments de compassió, en instruments del seu amor.

Si estimes serviràs, si estimes et donaràs, et desfaràs pels altres. Així, serem alliberats de l’esclavatge del pecat, que sempre implica un excés de “jo”. Per això, la pregunta clau: Estimes?