SANTÍSSIMA TRINITAT (Cicle C)

Homilia del P. Francesc Tulla

Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,

Després del cinquanta dies de Pasqua, que vàrem acabar diumenge passat amb la diada de la Pentecosta, avui se’ns convida a continuar contemplant l’amor immens de Déu. Així, cada diumenge, quan celebrem l’Eucaristia, fem això mateix: contemplem aquest amor immens de Déu. Però avui ho fem d’una manera especial, en aquesta festa de la Santíssima Trinitat. I és que lloem avui la grandesa i la bondat de Déu el Pare, i agraïm-li la vida nova que ens ha donat en Jesucrist, i sentim-nos moguts per la força de l’Esperit que ha vessat en nosaltres.

I és que creiem en un Déu que és tres persones: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. I creiem en Déu Pare, origen de tot bé, font de la vida i de l’amor, que ha volgut comunicar-se mitjançant la creació de l’univers. I creiem en Déu Fill, la Saviesa de Déu, engendrat pel Pare des de tota l’eternitat, i que, fet home, va viure visiblement entre nosaltres. I creiem en Déu Esperit Sant, l’Amor que s’exhala eternament del Pare devers el Fill i del Fill devers el Pare, i que és vessat pel Pare i el Fill al cor dels cristians. I no solament creiem en Déu Pare, en Déu Fill, i en Déu Esperit Sant; sinó que vivim íntimament relacionats: amb el Pare, tenim relació de fills; amb el Fill, tenim relació de germans; i amb l’Esperit Sant, tenim relació de cors on Ell viu i produeix amor.

Per això diu la missa d’avui: «Sabem que som fills de Déu perquè l’Esperit del seu Fill, que Ell ha enviat, crida en els nostres cors: Abbà, Pare!». Ja veieu doncs que Déu és tri: és una comunitat de tres en íntima relació: relació de vida, de coneixement i d’amor. I el misteri cristià és que nosaltres som cridats a entrar en aquesta família de Déu... participant, ja ara en el possible i eternament del tot, en la seva vida, en el seu coneixement i en el seu amor.

Res més lluny de l’homilia d’avui que presentar un «misteri» de la Santíssima Trinitat com a quelcom abstracte i llunyà de la nostra vida, sinó que la simple referència a les lectures ens porta a mostrar la nostra vida sencera, individual i eclesial, com a criatures de Déu i com a fills seus en Jesucrist, envoltada per l’acció trinitària. I és que som de veritat els fills de Déu en Jesucrist, el nostre Senyor i germà, moguts i impulsats per l’Esperit Sant, que vincula en l’amor el Pare i el Fill.

Atès que s’ha fet, durant la Cinquantena pasqual, una especial referència a la missa dominical, podem completar encara aquesta catequesi amb una explicació del caràcter trinitari de la pregària eucarística.

Al centre, el memorial del misteri pasqual del Fill, Jesucrist. Perquè és el seu gest del sopar, anunci profètic de tot el trànsit des de la «creu» fins a la «dreta» del Pare, salvant els homes. L’Església, repetint el gest, «fa el memorial de la mort i resurrecció de Crist»; i, unida a Ell, ofereix «l’ofrena que Déu mateix li ha preparat», «el sacrifici sant i vivent», «el Cos i la Sang de Crist, el sacrifici digne de Déu, l’únic que salva el món». I en fa una miseriosa tangència entre el cel i la terra.

I com un imperatiu d’aquest memorial, hi ha l’acció de gràcies al Pare, perquè és la font i l’origen de tot bé i de tota vida, i perquè ens ha enviat el seu propi Fill «perquè estima tant el món». Acció de gràcies, també, perquè podem celebrar gràcies a Ell el misteri de l’Eucaristia, i perquè «ens ha fet dignes de servir-lo a la seva presència».

I la invocació de l’Esperit, perquè sigui la força transformadora i vivificadora de la nostra participació, i perquè ens condueixi vers la veritat d’aquest misteri que celebrem, i ens porti a treure’n totes les conseqüències i fruits, per la glòria de Jesucrist. Amén.