DIUMENGE VI DE PASQUA (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 15,1-2.22-29; Sl 66; Ap 21,10-14.22-23; Jn 14,23-29

Estimats germans i germanes,

Jesús s'acomiada deixant als seus el do de la pau. La paraula hebrea que la designa, «shalom», té un significat molt ampli. No sols vol dir absència de problemes sinó creixement harmònic, seguretat, benedicció... A la primera lectura veiem que sorgeixen conflictes, noves situacions; que calen noves respostes, solucions adequades, amb fidelitat a la fe rebuda. «L'Esperit Sant i nosaltres» indica que cal superar els nostres interessos personals o de grup per tal que les normes de convivència es fonamentin en la comunió i l'amor que provenen de Déu.

«Us dono la meva pau». La pau que és fruit de l'amor; i de complir la voluntat de Déu, no la nostra. La pau que ens permet ser-li fidels a Déu i a la nostra vocació; també en els moments difícils de la prova, com Jesús quan cridava des de la creu. La pau consisteix a buscar la felicitat en el servei, no en les satisfaccions egoistes. La pau no vol dir absència de dolor ni de sacrifici; sinó superabundància d'amor, de perdó i de misericòrdia.

«Us dono la meva pau... que s'asserenin els vostres cors, no us acovardiu», diu el Senyor. El seu consell el necessitem per tal de prendre decisions encertades i evitar els impulsos negatius. Hem de «caminar, edificar i confessar», segons paraules del papa Francesc. Que la nostra casa, el monestir, l'Església siguin com la ciutat descrita en el llibre de l'Apocalipsi, amb les portes obertes als quatre punts cardinals, on el Senyor sigui la Llum que ens guia, i on tinguem la joia se sentir-nos el santuari on Ell habita.

«Us dono la meva pau». La pau de Jesús és fruit de la seva íntima unió amb el Pare. Crist ens recorda que, amb el Pare i l'Esperit, habita en el cor de qui l'estima i guarda la seva Paraula. Si durant la Quaresma s'insistia en la nostra condició humana i en la conversió com a única forma de llibertat i de pau, Pasqua és temps de joia i d'esperança. Per què? Escoltem sant Pau: «Déu ens salva... amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que Ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre Salvador» (Tt 3,5b-6). La conversió ens obre el camí a noves possibilitats gràcies a l'Amor que guareix i salva. Gràcies al Crist vivim una nova vida que ha de ser, hauria de ser, comunió i amor. Caminant i edificant junts i confessant la nostra fe.

Ho veurem més clarament els diumenges vinents de la Pentecosta i la Trinitat. Visquem intensament, estimats germans, aquest temps litúrgic perquè necessitem una reflexió seriosa per comprendre i il·luminar la realitat que ens envolta. Però també, segons l'oració col·lecta, demanem al Senyor que la seva acció salvadora «es manifesti sempre en les nostres obres». Segons les «Reflexions des de la fe» d'un mossèn de parròquia, ens cal potenciar les virtuts teologals de fe, esperança i caritat; intensificar l'oració personal i comunitària; valorar la formació teològica; i viure més intensament els sagraments.