8 de juny de 2014

SOLEMNITAT DE LA PENTECOSTA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 2,1-11; Sl 103; 1Co 12,3-7.12-13; Jn 20,19-23

Jesús Ressuscitat es presenta enmig dels seus deixebles i els diu: «Pau a vosaltres». Els ensenya els senyals de la seva Passió i repeteix: «Pau a vosaltres». I a continuació alena damunt d'ells i els diu: «Rebeu l'Esperit Sant».

Sant Pau ensenya que «ningú no pot dir: “Jesús és el Senyor”, si no està impulsat per l'Esperit Sant». És només l'Esperit Sant, el do de Crist Ressuscitat, que ens fa reconèixer la veritat de Jesús, les seves paraules, la seva vida. Ja en el Darrer Sopar, Jesús assegura als seus deixebles que l'Esperit Sant els ensenyarà totes les coses, recordant les seves paraules (cf. Jn 14,26). És l'Esperit Sant qui genera la pau que ofereix la Paraula de Jesús Ressuscitat. L'alè de Jesús és l'Esperit Sant, l'Esperit Sant és la pau que transmet la Paraula de Jesús.

«Quina és llavors l'acció de l'Esperit Sant en les nostres vides i en la vida de l'Església? —es pregunta el papa Francesc. I continua dient-nos: En primer lloc, recorda i imprimeix en els cors dels creients les paraules que Jesús va dir, i precisament a través d'aquestes paraules, la llei de Déu —com ho havien anunciat els profetes de l'Antic Testament— s'inscriu en els nostres cors, i en nosaltres es converteix en un principi de valoració de les decisions i d'orientació de les accions quotidianes, es converteix en un principi de vida. Es realitza la gran profecia d'Ezequiel: “Els purificaré de totes les seves impureses i de tots els seus ídols. Els donaré un cor nou i posaré en vosaltres un esperit nou... Posaré el meu esperit en vosaltres i faré que seguiu els meus decrets, que observeu i practiqueu les meves lleis” (Ez 36,25-27). De fet , del profund de nosaltres mateixos neixen les nostres accions: és el cor el que s'ha de convertir a Déu, i l'Esperit Sant el transforma si nosaltres ens obrim a Ell».

Tenim necessitat de deixar-nos impregnar per la llum i la saviesa d'aquest Esperit Sant, perquè només ell ens introdueix en la veritat de la vida que és la veritat de Déu, de Déu que és el Senyor de la vida, una vida que estem maltractant a tots els nivells: a nivell de la naturalesa, provocant que el nostre planeta sigui cada dia més inhòspit, més irrespirable; que estem maltractant a nivell humà, en el camí d'una desigualtat creixent que ens estableix en una edat mitjana feudal més inhumana, amb senyors feudals més refinats i cruels, i una massa humana més esclavitzada, o almenys més conscient de la seva esclavitud, i per tant més trista i frustrada...

Necessitem deixar-nos impregnar per la llum i la saviesa de l'Esperit Sant. Que aquest Esperit Sant ens recordi avui i demà les paraules de Déu: «Us dono la pau. No us la dono com la dóna el món».

I no la dóna com la dóna el món, perquè Crist és la pau; Crist és la veritable pau capaç d'engendrar pau al nostre cor, si nosaltres ho permetem. I en Crist trobem la veritable saviesa per a construir la pau del nostre cos que té una diversitat de membres molt diferents, per construir, de la mateixa manera, la pau del cos de Crist que formem tots i que, tot i ser molts i ben diferents, ens vol en la unitat que edifica la seva pau.

Un primer moment privilegiat per rebre aquesta pau és l'Eucaristia, on se'ns convida a donar-nos la pau, precisament abans de rebre Crist en la comunió, en el pa consagrat. Aquí, en aquest pa hi ha l'Esperit de Jesús, com ens ensenya l'himne de sant Efrem:

«Senyor, en el teu pa hi ha amagat
l'Esperit que no pot ser consumit.
En el teu vi roman, Senyor,
el foc que és impossible de beure.
L'esperit està així en el teu Pa
i el Foc resideix també en el teu vi:
una meravella manifesta,
què els nostres llavis han acollit».

Però després ve un altre moment també privilegiat i decisiu: portar aquesta pau a la vida quotidiana, treballar amb fermesa i generositat aquesta pau dia a dia en les difícils relacions humanes, buscar reforçar aquesta pau en una comunió amb l'esplendor i bellesa de la creació on batega l'amor i la pau del Creador.

Si volem la pau, si volem la pau del cor, no podem donar l'excedència a l'Esperit. No podem deixar a l'atur l'Esperit Sant, sinó que hem de tenir-lo en un exercici permanent. Per això el papa Francesc ens convida a dir aquesta breu oració:

«Esperit Sant, que el meu cor estigui obert a la Paraula de Déu, que el meu cor estigui obert al bé, que el meu cor estigui obert a la bellesa de Déu, cada dia».