11 de juliol de 2014

SANT BENET, ABAT, PATRÓ D'EUROPA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Pr 2,1-9; Sl 33,2-4.6.9.12.14s; Ef 4,1-6; Llc 22,24-27

«El Senyor l'ha estimat i l'ha glorificat, ha beneït la seva descendència...» L'antífona d'entrada és una invitació a la benedicció i a l'alegria, una alegria que involucra el cel i la terra, perquè sant Benet va buscar la glòria de Déu i la pau al cor, que Crist nasqués en la seva vida. Isaac d'Estella, monjo cistercenc del s. XII, escriu:

«Que el Fill de Déu creixi en tu,
ja que es configura en tu.
Que es faci immens en tu
i es converteixi en un gran somriure,
i exultació i goig perfecte».

El naixement de Crist, el seu creixement en tu, configurar-hi la teva vida, es tradueix en el goig perfecte, un goig que s'expressa en un gran somriure. És l'alegria de Déu, que té una manifestació molt concreta en la vida de la persona com ens suggereix el Papa Francesc: «Déu és alegre. Interessant això: Déu és alegre! I quina és l'alegria? L'alegria de Déu és perdonar. És l'alegria del pastor que retroba la seva ovella; és l'alegria de la dona que troba la seva moneda, és l'alegria del pare que torna a acollir el fill que s'havia perdut i ha tornat a casa; és l'alegria del membre d'una comunitat que torna a trobar a un altre membre que estava allunyat... Aquí hi ha tot l'evangeli! Aquí! Aquí hi ha tot l'evangeli, tot el cristianisme!» (Angelus, 15 setembre 2013)

Sant Benet va buscar i va acollir el do de Déu en la seva vida, i per això és per a nosaltres, com ensenya la seva Regla i recull avui l'oració col·lecta, un mestre a l'escola del servei diví. En aquesta escola estem nosaltres. I els que estem matriculats en aquesta escola tenim necessitat de certes condicions per a romandre-hi, i que també recull l'oració col·lecta:

«No anteposar res a l'amor. Tenir el cor eixamplat». Ja sabeu que les coses es dilaten amb la calor. El cor es dilata, s'eixampla, amb l'escalf de l'amor.

I una altra condició necessària és «córrer pel camí dels manaments». És la dolcesa de l'amor el que ens impulsa no a caminar sinó a córrer. A créixer en la fidelitat als manaments.

Aquesta tasca desborda les nostres forces, però quan escoltem aquesta invitació a l'alegria, girem el nostre cor cap a Déu per demanar-li la gràcia del seu do. Un do que està al nostre abast com ens suggereix la mateixa Paraula de Déu. El llibre dels Proverbis és molt clar i molt expressiu: «Fill meu si aculls el que jo et dic, si guardes com un tresor tot el que et mano, si escoltes la saviesa i el teu cor és amatent a comprendre, si crides la intel·ligència, si la busques com si fos plata trobaràs el coneixement de Déu...»

Això suposa canviar el xip de la nostra vida. L'hem canviat ja amb la nostra consagració religiosa, però no n'hi ha prou amb una consagració teòrica, sinó pràctica. Ja que ens podria passar com als que s'examinen de conduir: aproven l'examen teòric, però després fallen en les pràctiques. La pràctica fidel de la nostra vida religiosa ens permet «entendre la bondat i la justícia i encertar en el bon camí».

En la lectura de Colossencs es torna a parlar de l'alegria: «canteu a Déu amb salms, himnes, càntics...» del perdó, de la compassió, de la paciència, del fet de suportar-se... que suggeria el Papa, de l'amor que tot ho lliga i perfecciona, com indica la oració col·lecta.

Una repetició pròpia de la vida monàstica, com comenta Unamuno:

«Feliços aquells els dies dels quals són tots el mateix!
El mateix un dia que un altre,
el mateix un mes que un dia,
i un any el mateix que un mes.
Han vençut el temps; viuen sobre ell
i no subjectes a ell ....
Viuen Déu que és més que pensar-lo, sentir-lo o voler-lo...»

La prova que vivim aquesta saviesa monàstica la tenim en l'evangeli d'avui. I que recorda un antic anunci de TVE anomenat «la prova del cotó fluix». Consistia en passar una mica de cotó fluix per una superfície per descobrir si hi havia restes de brutícia.

A l'evangeli tens la prova del cotó fluix: passa la mirada, com un blanc cotó fluix pel teu servei monàstic a la comunitat. I comprova si és veritat en tu l'última paraula de l'evangeli: «Jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix».

Festa de sant Benet: «No anteposar res al Crist». Fes la prova del cotó fluix.