DIUMENGE XXXII DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Quina hora serà? No sabem ni el dia ni l’hora.

Vetllem, doncs, perquè aquesta actitud de vigilància és pròpia del qui espera, i el monjo, el cristià és el qui espera i desitja Déu mateix.

La porta la tenim al davant i no la veiem. És la porta entre la vida i la vida eterna. Cal saviesa per netejar els ulls del nostre cor i veure-hi amb la llum de la fe.

A la festa de les noces definitives i eternes, a la unió de Crist-espòs amb l’Església-esposa, som invitats cadascú de nosaltres ja que som l’Església.

L’oli de la salvació o de la condemnació el tenim a l’abast. L’oli de les bones obres és el que sempre ens cal per encendre les torxes de la nostra vida cristiana.

Despertem de les somnolències nefastes que ens deixen paralitzats en la nostra experiència de Déu. Cal el col•liri del sagrament de la reconciliació per viure més desperts.

És a mitjanit: «L’espòs és ací». És en la somnolència de la meitat de la vida on Crist t’està cridant.

Totes deu noies s’adormiren. Totes deu ens representen a cadascun de nosaltres.

Tots tenim la torxa de la vida, la torxa de la fe, de l’esperança i de l’amor. Però, tenim l’oli de les bones obres?

Ja veiem com cinc noies són prudents i cinc desassenyades.

Les noies representen les ànimes de cada cristià, el número deu la plenitud de la comunitat cristiana. I, la pregunta d’avui: On som?

Davant del Regne del cel, davant de la porta, davant de l’espera, davant de la tardança del dia i l’hora que no sabem: Com tenim les torxes? Com anem d’oli? Què ens mou en la vida: la prudència?